Vés al contingut

Pàgina:Lo gayter del Llobregat - I (1888).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LO GAYTER DEL LLOBREGAT [1]





Tot lo joy del mon es nostre,
Domna, s' amduy nos amam.
Compte de Poitiers. — Farai chansoneta.




- ¿Si 't donás la sua corona
Un rey y 'l ceptre de plata,
Y son mantell d' escarlata.
Y son trono enjoyellat,
¿Pera esser rey deixarias
Tas baladas amorosas,
Ni tas montanyas frondosas,
Ni ton joyós Llobregat?

  1. En un Apendix, al final del present volum, publicarém una nota de las poesías de las quals havem tingut l' honra de que nos hajen sigut tramesas una ó varias traduccións, ademés de las estampadas, y que, ab greu sentiment nostre, no havém pogut donar á coneixer als nostres lectors, per la rahons que allí exposarém.