Vés al contingut

Pàgina:Lo gayter del Llobregat - I (1888).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


MOS CANTARS





Que fora de cantar en llengua llemosina
No m' queda mes plaher, no tinch altre conort
Aribau: Oda a Remissa.




  Si ab mos cantars senzills,ó patria mia,
Terra sagrada hont mon bressol sens galas
Balandrejá al trist so de sas baladas,
Una mare ab amor;
  Si ab mos cants llemosins jo puch un dia
Ta corona refer que, fulla á fulla,
Espargí per tas planas regaladas
Dels segles lo rigor;

  De tos vells trobadors la muda lira
Jo arrancaré de llurs humits sepulcres,
Y al geni, que plorós entre llurs llosas
Va errant, invocaré,
  Y despertantne las que 'l mon admira
Sombras sagradas, noms cenyits de gloria,
Tos comptes y antichs reys y llurs famosas
Gestas te cantaré.