Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


vénson poestatz e baros,
e 'ls autres son si amorós
e ben dizens vas totas res,
e a n' i que, car son cortés,
ses autrui saber son joglar,
 
Mas aventur' e siey mestier
que mant homes fa benenans
vólgron, qu' ieu fos á Monferrans
vengutz en Alvernh' al Dalfí;
e si fon un sapte matí
si co suy vengut de Riom;
e si anc genta cort ni hom
ni de bon solatz, si fon sela.
 
Venguem e fom ses tot esmay
á Monferrans sus el palatz.
E s' anc viz homes essenhatz
ni ab baudor, so fom aquí...
car mo senber volc remaner
ab un companhon josta 'l foc.
Perqu' ieu can vi sazon ni loc,
ai demandat so que doptava;
vas luy mi trays sobr' una blava
tota cuberta de samit.
E s' anc trobey bon cor ardit
á ben parlar, si fis yeu lay.
Perque 'l dis: «Sénher, ab esmay
ai lonjamens estat ab vos;
e dirai vos per cals razos,
si-eus play que 'm escotetz adés.
Vos sabetz be que luenh ni pres