Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


non es homs nats ni faitz ses paire;
per qu' ieu n' aic un mot de bon aire
e tal que 's saup far entre 'ls pros:
cantaire fo maravilhos
e comtaires azautz e ricx.
Et yeu peytz si com En Enricx
us reis d' Englaterra donava
cavals e muls, e com sercava
vas Lombardia 'l pros marqués
e de terras doas o tres,
on trobava barós assatz
adreitz e ben acostumatz
e donadors vas totas mas;
e auzic nomnar Catalàs
e Proensals mot e Gascós
vas donas francx et amorós;
e fazian guerras e plays;
per c' a mi par aitat pertrays.
Àb vostres motz me fis joglars
e ai sercat terras e mars
e vilas e castels assatz
vas totas partz e poestatz
e barós que no 'us dic dos tan;
non truep d' aquels dos de semblans
mas mot petit, so 'us dic de ver

Per qu' ie' us vuelh, sénher, demandar,
si eus platz, com es esdevengut
d' aital mescap c' aisí perdut
an pretz e valor li baró.»
Et el estet, si Dieu be 'm do,
é 'l cor un pauc tot empessatz