Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

e al respós far fon levatz
e sezens de jazens que era
e dis: «Amicx, non es enquera
á mon semblan tot son saber,
car demandar mas a lezer
es mot a mi e pauc als pros;

E non es hom lials ni vers
vas pretz si aquestz trec non a:
noble cors fay hom sertá
e vassalh e larcx e cortés
e drechuriers vas totas res
e conqueredor de regnatjes
e adutz abrivatz coratjes
e gentilez' a totas gens
e fay far grans adzautimens
e desgrazir malvat cosselh

E aquestz tres féiron N' Enric
un rey d' Englaterra pujar,

E sos filhs tres que no y oblit
Enric ni 'N Ricart ni 'N Janfré;

E demneys e guerras menar
et ac sazon sel que saup far
noblezas ni valors ni sens,
aissí com ac us conoissens
sarrazí ric una sazó.
E dirai te un comte bo
ver, pus aisí m' as a tu man.
En Espanha ac un soudan