Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


valen segon sos ancessors,
e levet sos us Almassors
vas Marrocx adretz e valens
e francx e larc e conquerens
et abrivatz a totz coratges.
El rey cuy plac sos vassalatges
e d' aital home sos mestiers
volc lo retener voluntiers
a sa cort servir et onrar,
e sel penset que o saup far,
de son senhor a retenir
et a onrar et á servir
adrechamen e de bon grat.
Aichí en son melhor estat
e en son máger pretz qu' el vic
á son senhor un jorn s' ofric
co hom valens et ensenhatz,
dis lis: «Sénher, yeu no sui natz
ni faitz mas per vos á servir
e a donar e a blandir
e ses tot genh a car tener.
E si no mi basta poder,
no mi sofranh cor ni bos sens;
per qu' entre 'ls autr' es onramen,
que m' avetz faitz vos preguaria
per so que si s' esdevenia
qu' el mieus mescaps ni bayssamens;
c' us jorns vos fos remembramen,
so qu' ie' 'us ai dig de ben ni fag.»
E 'l reis cui plago tug ben fag
e tot onor, li dis: «Amicx,
Almassor car e dols amicx,