Vos vendrán vostres feyts, que esberch ne capmayll
Nous estaran davant, sal XX que lalmirall
Galees faça fer lleugeres com á ventayll,
En axils ballesters yran com á fibayll:
Nols falrá de llurs armes, ans fors com á batayll
Los trobarets als ops, quasi com prest, aprayll,
Que tot quant les davant tira, que res non fayll,
Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll,
Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll.
E axi es la veritat quel valent dun christayll
No preu lals del mon mag del fi corayll
Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll
Vos ameno davant tuyt selvazent eguayll.
IV.
Per ço ay comensat en lo feyt de la mar,
Car la mar vol tenir cel qui vol aquistar
Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar.
E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far,
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar
E jamay ab trezols freschs no pot hom anar,
Notxer ne ballester quels fayts san aparar,
Ne proher ne remer ayço no cal provar,
Quel ballester en taula juguen á tot llevar,
Que per mar ne per terra nols pot res contrastar:
E sobre aquest partit yo poria alegrar [1]
Perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar,
Tota la vostra gent tenets en alt encar,
- ↑ (1) En l' original de Poblet diu allagar seguint apres est vers que hi manca en las impressions,—Mante bone reyso de que nom cal parlar.
