Vés al contingut

Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

E honor e poder al almirayll donar
Vullats, e que nul altre no hi haja comandar,
Mas ell apres de vos, e en axi honrrar
Vos fará de tots feyts que vullats començar.
Cent galees ó pus say que porets menar,
Lenys armats, sageties, com no pot albirar.

V.

Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,
Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets,
Que tots lla, Deus marcé, de vostra gent havets.
A donchs lo recullir sia plazent é nets,
E que a Port Fangos sien trestuyt alets,
Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets,
Senyor, metre en escala, e apres los panquets,
Per ço que nengun dan lenamich, questa guets
Nous poguessen donar dany; çous prech queus guardets,
Que ab gent falsa mester say que contrastarets,
Perque dayço es ops, senyor, queus adonets,
Que en les llurs paraules ne en ells nous fiets.
E totes les galees pres de terrra tindrets,
En axi per escala los apareyllarets,
Que sion ordenats, e en guarda metrets
Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets
Que feson aytant lleu, e puys ya no duptets,
Que dan vos pusca dar home que no amets,
Ans en guarda de Deus gint vos recullirets,
Quius do honor e gaug e tot ço que volrets.