Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/95

VI.

E sencarus sopley la reyal magestat,
Quen cascuna galea que sion hordonat
Dos notxers e prohers, qui, sens tot barat,
Penson de li cavayll, que sol un oblidat
No sia, que sos ops nols sia be donat;
Car la gent tarasana tro que sion usat
De si han pro afar, ans sion be pensat
Cascuns en son daver, axils sia mandat,
E axi yran tuyt freschs e repausat.
E tuyt li cavayller sion acostumat,
Que llay hon son cavayll yrat sia mudat
Ab tota sa companya, per tal ques aviat
Fosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat,
E si als sen fazia, seria vanitat,
Quel passatje es breus, don alegre pagat
Ira ab tot li seu, e sin era lunyat,
Iria li lo cor que tot fos mal menat,
E no estia mut qui vol esser lanzat;
Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat,
Quen lloch pora fallir don será menyspreat.

VII.

E per vostra alteza hordonarets, senyor,
Que li almugaten e laltre cap major
De lalmugaveria, qui son del mon la flor,
Vajeen en las galees, e dets companys ab llor
De cascú, e li autre yran ab gran bandor,