Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/100

quals havía mesclat Pilat ab la dels seus sacrificis.
2 Y Jesús los respongué, dihent: ¿Pensau que aquells Galiléus foren mes grans pecadors que tots los Galiléus, per haver patit tals cosas?
3 Vos dich que no: emperó si nous arrepentiu, vos perdréu tots de la mateixa manera.
4 Axí com també aquells divuyt homes, sobrels cuals caygué la torre de Siloe, yls matá; ¿pensau que ells eran mes culpables que los demés habitants de Jerusalem?
5 Vos dich que no: emperó si nous arrepentiu, tots vosaltres pereixeréu de la mateixa manera.
6 Yls deya també aquesta parábola: Un home tenía una figuera plantada en sa vinya, y aná á buscar fruyt en ella, y non hi trobá.
7 Y digué al vinyader: Mira, fa tres anys que vinch á cercar fruyt en aquesta figuera, y non hi trobo: tállala donchs; ¿perqué ha de ocupar encara la terra?
8 Mes ell responent li digué: Senyor, deixaula també per aquest any, y cavaré al seu rodedor, y li posaré fems.
9 A veurer si axí dona fruyt, y sinó la tallaréu després.
10 Yls dissaptes estava ensenyant en la Sinagoga.
11 Y veus aquí una dona possehida del esperit, que estava mala feya divuyt anys, y tan encorvada que no podía mirar en alt.
12 Quant Jesús la vegé, la cridá envers sí, y li digué: Dona, curada estás de ta dolencia.
13 Y imposá las mans sobre ella, y al instant s'adressá, y glorificava á Deu.
14 Y prenent la paraula lo príncep de la Sinagoga irritat, perqué Jesús havía curat en dissapte, digué al poble: Sis dias hi ha en ques pot treballar; en aqueixos veniu y quens curia, mes no en dissapte.
15 Mes lo Senyor responent li digué: ¡Hipócritas! ¿cada hu de vosaltres no desferma en dissapte son bou ó son ase de la menjadora, y nol mena á abeurar?
16 ¿Y á esta filla d'Abraham, á qui Satanás ha tingut lligada, com veheu, divuyt anys, no convenía deslligarla d'aquest llas, en dissapte?
17 Y dihent aquestas cosas se avergonyiren tots sos contraris; emperó tot lo poble se complahía en sas gloriosas accions.
18 Deya també Jesús: ¿A que es semblant lo regne de Deu? ¿y ab quel compararé?
19 Es semblant á un gra de mostassa, que un home prengué yl sembrá en son hort; y cresqué, y se feu tan gran l'arbre, quels aucells del ayre reposavan en sas ramas.
20 Y digué altra vegada: ¿A que diré ques semblant lo regne de Deu?
21 Es semblant al llevat que una dona prengué, y lo barrejá ab tres mesuras de farina, fins que tota la massa quedá fermentada.
22 Y anava ensenyant per las ciutats y llochs, caminant á Jerusalem.
23 Y li digué un home: ¿Senyor, es cert que son pochs los que se salvan? Y ell los digué:
24 Esforsauvos á entrar per la porta estreta; perqué vos dich, que molts procurarán entrar y no podrán.
25 Y quant lo pare de familias haurá entrat y tancat la porta, vosaltres quedaréu defora, y comensaréu á trucar á la porta, dihent: Senyor, Senyor, obriunos; y ell vos respondrá, dihent: No sé d'ahont sou vosaltres.
26 Llavors comensaréu á dir: De-