Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/103

tenint cent ovellas, y haventne perdut una, no deixa las noranta nou en lo desert, y no va en busca de la ques perdé fins haverla trobada?
5 Y quant la troba, se la carrega á las espatllas ple de goitg.
6 Y arribant á casa, crida á sos amichs y vehins, dihentlos: Donaume la enhorabona, puix he trobat l'ovella que sens havía perdut.
7 Vos dich, que axí mateix hi haurá mes goitg en lo cel per'un pecador ques arrepentesca, que pera noranta nou justos que no necessitan penitencia.
8 ¿O qui es la dona que tenint deu dragmas, sin perdés una, no encen una candela, y escombrant la casa, no la busca ab cuydado fins á trobarla?
9 Y després que l'he encontrada, reuneix las amigas y vehinas, y diu: Donaume la enhorabona, puix he trobat la dragma que havía perdut.
10 Per lo tant vos dich, que hi haurá goitg devant dels ángels de Deu per un pecador ques arrepentesca.
11 Mes ell digué: Un home tenía dos fills:
12 Yls mes petit digué á son pare: Pare, donaume la part quem toca de vostres bens. Y ell los repartí los bens.
13 Y al cap de pochs dias, juntant lo fill menor tot lo que era seu, sen aná lluny á un país estrany, y allí dissipá tots sos bens vivint dissolutament.
14 Y quant ho hagué gastat, vingué una gran fam en aquella terra, y comensá á patir miseria.
15 Llavors sen aná, y s'arrimá á un dels ciutadans d'aquella terra, qui l'enviá á sa granja á guardar porchs.
16 Y desitjava umplir son ventre de las triaduras de quels porchs menjavan, y ningú las hi donava.
17 Emperó tornant en sí, digué: ¡Quants jornalers en casa de mon pare tenen lo pá de sobras, y jo aquí m'estich morint de fam!
18 M'alsaré, y aniré á mon pare, y li diré: Pare, he pecat contral cel y contra vos;
19 Ja no so digne de ser anomenat fill vostre, tractaume com á un de vostres jornalers.
20 Y alsantse sen vingué á son pare. Y quant estava encara lluny, lo vegé son pare, y se compadesqué; y corrent á ell, se li tirá al coll, yl besá.
21 Y lo fill li digué: Pare, he pecat contral cel y contra de vos; ja no so digne de ser apellidat fill vostre.
22 Mes lo pare digué á sos criats: Portau aquí la roba mes bona, y vestiulo, y posauli un anell en son dit, y calsat en sos peus:
23 Y portau lo vadell engreixat, y mataulo, y menjam y celebrem un convit;
24 Perqué aquest fill meu era mort, y ha ressuscitat, s'havía perdut, y ha estat trobat. Y comensaren á menjar alegrement.
25 Y son fill major estava en lo camp; y quant vingué y s'acercá á la casa, oygué la música y la dansa,
26 Y cridant á un dels criats, li preguntá: ¿Que era alló?
27 Y aquest li digué: Ton germá ha vingut, y ton pare ha fet matar lo vadell gras, perqué l'ha recobrat ab salut.
28 Llavors ell s'irritá, y no volía entrar; emperó exint son pare, comensá á pregarlo.
29 Y ell respongué á son pare, dihentli: Veus aquí tants anys ha que jous servesch sens haveros des-