Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

obehit en res de lo quem hayen manat, y may mi haveu donat un cabrit pera menjal alegrement ab mos amichs.
30 Y quant ha arribat aqueix fill teu, que ha gastat tota sa llegítima ab donas de mala vida, haveu fet matar per'ell lo vadell gras.
31 Llavors lo pare li digué: Fill, tu sempre estás ab mi, y tots mos bens son teus.

32 Mes rahó era que fessem un convit, y nos alegrassem; puix ton germá era mort, y ha ressuscitat; s'havía perdut, y ha estrat trobat.

CAP. XVI.

Parábola del majordom injust. Ningú pot servir á dos amos. Indissolubilitat del matrimoni. Rich avariciós, y Lássaro pobre.
1 Jesus digué també á sos deixebles: Hi havía un home rich, que tenía un majordom, lo cual fou acusat devant d'ell de haverli dissipat sos bens.
2 Yl cridá y li digué: ¿Ques aixó que he oit á dir de tu? Dónam compte de ta majordomía, perqué ja no podrás administrar mes mos bens.
3 Llavors lo majordom digué entre sí: ¿Que faré ara que mon amo me pren la administració? Jo no so bo per cavar, y me dono vergonya de demanar caritat.
4 Mes ja sé lo que tinch de fer, á fi de que quant m'hajan tret de la majordomía, trobia quim vulga rebrer en sa casa.
5 Cridá donchs un per un als deutors de son amo, y digué al primer: ¿Quant deus tu á mon senyor?
6 Y ell li respongué: Cent cortans d'oli. Y ell li digué: Pren ton alvará, asséntat inmediatament, y escriure cincuanta.
7 Després digué al altre: ¿Y tu quant deus? Y est respongué: Cent quarteras de blat. Ell li digué. Pren ton alvará, y escriume vuytanta.
8 Yl senyor alabá al majordom infiel, perqué feu aixó ab sagacitat; puix los fills d'aquest sigle son mes prudents en sa generació quels fills de la llum.
9 Y jous dich: Que procureu guanyaros amichs ab las riquesas de la iniquitat, á fi de que quant vindréu á menos, ells vos rebian en las eternas moradas.
10 Lo qui es fiel en lo poch, també es fiel en lo molt; y lo qui es injust en lo poch, també es injust en lo molt.
11 Si donchs no haveu estat fiels en las riquesas injustas ¿quius fiará las verdaderas?
12 ¿Y si no fóreu fiels en lo dels altres, lo que es vostre quius ho donará?
13 Ningun criat pot servir á dos amos; perqué ó aborrirá al un, y amará al altre, ó s'aficionará á un, y despreciará al altre. No podeu servir á Deu y las riquesas.
14 Emperó los Fariséus que eran avariciosos, ohian totas estas cosas, y se burlavan d'ell.
15 Yls digué: Vosaltres sou los queus veneu per justos devant dels homes; emperó Deu coneix vostres cors, perqué lo quels homes tenen per excels, es abominació devant de Deu.
16 La Lley yls Profetas han durat fins á Joan: desde llavors es anunciat lo regne de Deu, y tots hi entran á pura forsa.
17 Y mes fácil es que passian lo cel y la terra, que no que dexia de cumplirse una sola titlla de la Lley.
18 Qualsevol que deixa sa muller, yn pren un altra, comet adulteri; y aquell ques casa ab la que repudía