Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo marit, també comet adulteri.
19 Hi havía un home rich, que anava vestit de púrpura y de tela finíssima, y ques tractava sempre ab esplendor:
20 Y també hi havía un pobre anomenat Lássaro, que estava ajagut á la porta d'aquell, tot ple de llagas,
21 Desitjant saciarse ab las mollas que queyan de la taula del rich, y ningú las hi donava; empero venían los cans y li llepavan las llagas.
22 Y succehí, que quant moría aquell pobre, lo portaren los ángels al seno d'Abraham. Y morí tambél rich, y fou sepultat.
23 Y en lo infern alsant los ulls quant estava en los torments, vegé de lluny á Abraham, y á Lássaro en son seno.
24 Y cridant digué: Pare Abraham, compadeixeuvos de mi, y enviaume Lássaro, peraqué mullant la punta de son dit en aygua, refresquia ma llengua; puix estich atormentat en aquestas llamas.
25 Y Abraham li digué: Fill, recórdat que reberes tos bens en ta vida, y que Lássaro no rebé sinó mals: axí es que ara ell es aquí aconsolat, y tu atormentat.
26 Ademés de que hi ha un abisme insondable entre nosaltres y vosaltres; de manera que los qui vullan passar d'aquí á vosaltres, no poden, ni tampoch d'allá aquí.
27 Y digué lo rich: Donchs jous suplico, Pare, que l'envieu á casa de mon Pare;
28 Perqué tinch cinch germans, á fi de que los testifiquia assó, no sia que vingan ells també á aquest lloch de torments.
29 Y Abraham li digué: Allá tenen á Moyses y als Profetas, quels oygan.
30 Emperó ell replicá: No, Pare Abraham; mes si algú dels morts anás á ells s'arrepentirían.

31 Y Abraham li digué: Sinó ouhen á Moysés ni als Profetas, encara que algun dels morts ressuscitia, tampoch creurán.

CAP. XVII.

Ensenya Jesús á sos deixebles quant mal es l'escándol: que s'han de perdonar los agravis: que tots som servos inútils. Cura á deu leprosos, y parla de sa segona vinguda.
1 Digue també á sos deixebles: Es impossible que no vingan escándols. Emperó ¡ay d'aquell per qui venen!
2 Mes li valdría que li posassen al coll una mola de molí, y lo tirassen al mar, que no que escandalisás á un d'aquestos petits.
3 Atenéu: Si ton germá pecás contra de tu, corretgeixlo; y si s'arrepentís, perdónal.
4 Y si pecás contra de tu set vegadas en un dia, y set vegadas en un dia vingués á trobarte, dihent: Men arrepentesch; perdónal.
5 A las horas los Apóstols digueren al Senyor: Aumentaunos la fe.
6 Y diguél Senyor: Si tinguesseu fe com un gra de mostassa, diréu á esta morera: Arráncat d'arrel y trasplántat al mar, y vos obehirá.
7 ¿Y qui de vosaltres tenint un servo, que llaura ó guarda bestiar, tant prest com torna del camp, li diu: Vina, séntat á taula?
8 Ans be li diu: Prepáram lo sopar, cenyeixte, y serveixme mentras jo menjo y bech, que després menjarás y beurás tu.
9 ¿Per ventura l'amo li ha de estar agrahit al tal criat, perqué feu lo que li maná?
10 Jo crech que no. Axí també vosaltres, quant fassau totas las co-