Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/114

la primicia. Jesús prediu la negació de Sant Pere. Sa agonía en l'hort. Es pres y ultrajat en la casa del Sumo Sacerdot.
1 Y estant ja cerca la festa dels Azyms dita la Pasqua,
2 Los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas cercavan com fer morir á Jesús, emperó temían al poble.
3 Y Satanás entrá en Judas, per sobre nom Iscariot, un dels dotse.
4 Lo qual sen aná á tractar ab los Prínceps dels Sacerdots y ab los Magistrats, la manera de entregarlosel.
5 Ells sen alegraren, y pactaren lo donarli una cantitat de diner.
6 Y Judas s'obligá, y buscava l'oportunitat de entregárlosel sens concurrencia del poble.
7 Entretant arribá lo dia dels Azyms en que era necessari sacrificar la Pasqua.
8 Y enviá á Pere y á Joan, dihentlos: Anau á aparellar lo necessari pera menjar la Pasqua.
9 Y ells li digueren: ¿Ahont voleu que l'aparellem?
10 Yls digué: Veus aquí que al entrar en la ciutat trobaréu un home, que porta un canti d'aygua; seguintlo fins á la casa ahont entria.
11 Y diréu al pare de familias de la casa: Lo Mestre t'envía á dir: ¿Ahont es la estancia en que he de menjar la Pasqua ab mos deixebles?
12 Y ell vos mostrará una gran sala alhajada; aparellaula allí.
13 Y haventsen anat, ho trobaren tot com los ho havía dit, y aparellaren la Pasqua.
14 Y quant l'hora fou arribada, se sentá á taula, yls dotse apóstols ab ell.
15 Yls digué: Ab gran ansia desitjava menjar ab vosaltres aquesta Pasqua antes de ma passió:
16 Perqué vos dich, que ja no menjaré mes d'ella, fins que tinga son cumpliment en lo regne de Deu.
17 Y prenent lo cálser, doná gracias, y digué: Preneu, y distribuhiulo entre vosaltres:
18 Perqué vos dich, que no beuré mes del fruyt de la parra, fins que vinga lo regne de Deu.
19 Després prengué lo pá, y havent donat gracias lo partí, y los el doná, dihent: Aquest es mon cos ques donat pera vosaltres: feu assó en memoria de mi.
20 Axí mateix prengué lo cálser, després de haver sopat, dihent: Aquest cálser es lo nou pacte en ma sanch, que será derramada pera vosaltres.
21 Emperó veus aquí la ma del quem entrega, está aquí ab mi á taula.
22 Y veritat es quel Fill del home sen va, segons lo que está determinat. Mes ¡ay de aquell home per qui ell será entregat!
23 Y ells comensaren á preguntarse los uns als altres, quin de ells sería lo qui fes tal cosa.
24 Y se mogué també entre ells una disputa, sobre qual d'ells sería reputat lo major.
25 Emperó ell los digué: Los reys de las nacions las tractan ab imperi, yls que tenen poder sobre ellas son apellidats benefactors.
26 Que no sia axí ab vosaltres: ans be lo qui es major entre vosaltres, fassias com lo menor; yl qui preceheix, com lo qui serveix.
27 Perqué ¿quin es major, lo qui está sentat á taula, ó lo qui serveix? ¿nos major lo qui está sentat á taula? Ab tot jo estich en mitg de vosaltres, com lo qui serveix.
28 Mes vosaltres sou los que haveu permanescut ab mi en mas ten-