sús, vos l'ha enviat primerament á vosaltres, perquéus benehesca, á fi de que cada hu s'apartia de sa maldat.
Los Apóstols presos, y examinats sobre la curació del tullit, confessan la fe de Jesu-Christ. Sels mana que no prediquian. S'aumentan los fiels, y viuhen ab perfecta unió.
1 Y estant ells parlant al poble, sobrevingueren los Sacerdots, yl Magistrat del temple, yls Saducéus,
2 Queixantse de que ensenyassen al poble, y que predicassen en Jesús la resurrecció dels morts.
3 Yls afagaren, yls posaren en la presó fins al dia següent, perqué era ja tart.
4 Emperó molts dels que havían ohit la paraula, cregueren; y fou lo número dels varons cinch mil.
5 Y succehí, que al dia següent se juntaren en Jerusalem los Prínceps d'ells, yls Ancians, yls Escribas,
6 Y Anás lo Príncep dels Sacerdots, y Cayfás, y Joan, y Alexandro, y tots quants eran del llinatge sacerdotal.
7 Y fentlos presentar al mitg, los preguntaren: ¿Ab quin poder, ó en nom de qui haveu vosaltres fet aixó?
8 Llavors Pere, ple del Esperit Sant, los digué: Prínceps del poble y Ancians d'Israel, ohiu:
9 Ja que avuy sens demana rahó del be fet á un home malalt, per virtut de qui ha estat est curat,
10 Sia notori á tots vosaltres y á tot lo poble d'Israel, que en nom de Nostre Senyor Jesú-Christ de Nazaret, á qui vosaltres crucificareu, y á qui Deu ressuscitá d'entrels morts, per virtut d’ ell está sá aquest devant de vosaltres.
11 Aquest es la pedra que vosaltres los arquitectos haveu refusat, y que ha estat posada per cap de cantonada.
12 Y no hi ha salut en ningun altre. Perqué no hi ha altre nom baix del cel donat als homes, per lo qual degam salvarnos.
13 Y vehent ells la firmesa de Pere y de Joan, y sabent que eran homes sens lletras y idiotas, se maravellavan, y conexían que havían ells estat ab Jesús.
14 Y vehent que estava també ab ells l'home que havía estat curat, no podían dir res en contra.
15 Emperó los manaren exir fora del consell, y conferenciavan entre sí,
16 Dihent: ¿Quels farém á aquestos homes? perqué que ha estat fet per ells un miracle notable, es manifest á tots los habitants de Jerusalem, y nou podem negar.
17 Emperó perqué nos divulguia mes en lo poble, amenassemlos que de aquí en avant no parlian á ningun home en aquest nom.
18 Y cridantlos los intimaren que may mes parlassen ni ensenyassen en nom de Jesús.
19 Llavors Pere y Joan los digueren: Si es just devant de Deu ohirvos á vosaltres abans que á Deu, judicauho vosaltres;
20 Puix no podem deixar de parlar de cosas que havem vist y ohit.
21 Llavors ells amenassantlos los deixaren anar llibres, no trobant motiu de castigarlos, per temor del poble, perqué tots glorificavan á Deu per lo que havía succehit.
22 Puix l'home en qui se havía obrat aquell prodigi de la cura tenía mes de quaranta anys.
23 Y posats aquells en llibertat, vingueren als seus, yls contaren tot lo quels havían dit los Prínceps dels
