Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/161

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
159
FETS, V.

Sacerdots yls Ancians.
24 Y quant ho oygueren, tots unánims alsaren la veu á Deu, y digueren: Senyor, vos sou lo qui fereu lo cel y la terra, lo mar, y tot lo que hi ha en ells:
25 Lo qui en Esperit Sant per boca de nostre pare David, ton servo, digué: ¿Perqué bramaren las gents, yls pobles pensaren cosas vanas?
26 S'alsaren los reys de la terra, yls Prínceps se juntaren á una contral Senyor y contra son Christo.
27 Perqué verdaderament se colligaren en esta ciutat contra ton sant Infant Jesús, á qui ungires, Herodes y Pons Pilat ab los Gentils yls pobles d'Israel,
28 Pera fer lo que vostra ma y vostre consell decretaren ques fes.
29 Y ara, Senyor, mirau sas amenassas, y concediu á vostres servos que ab tota firmesa parlian vostra paraula,
30 Extenent vostra ma á curar las dolencias, y á ques fassan maravellas y prodigis en nom de vostre sant Infant Jesús.
31 Y quant hagueren orat, tremolá lo lloch en que estavan congregats, y quedaren tots plens d'Esperit Sant, y parlavan la paraula de Deu ab firmesa.
32 Y la multitut dels creyents eran d'un cor y d'un esperit, y ningú d'ells deya que fos propi res del que possehía, sinó que totas las cosas eran comunas entre ells.
33 Y ab gran fortalesa donavau los Apóstols testimoni de la resurrecció de Jesu-Christ nostre Senyor, y hi havía molta gracia en tots ells.
34 Y no hi havía ningú menesterós entr'ells, perqué tots quants possehían camps ó casas, las venían, y portavan lo preu d'ellas,
35 Yl posavan als peus dels Apóstols, y se repartían á cada hu segons lo que tenía menester.
36 Y Joseph, á quil's Apóstols donavan lo sobrenom de Bernabé, (que vol dir, fill de consolació,) Levita natural de Chipre,
37 Com tingués un camp, lo vengué, y portál preu, yl posá als peus dels Apóstols.

CAP. V.

Cástich d'Ananías y Sáfira. Los Apóstols son novament perseguits y presos, y per consell de Gamaliel posats en llibertat després d'haverlos assotat.
1 Y un home anomenat Ananías ab sa muller Sáfira vengué un camp,
2 Y defraudá del preu del camp, consentinthi sa muller; y portant una part, la posá als peus dels Apóstols.
3 Y Pere digué: Ananías, ¿perqué Satanás ha tentat ton cor, á fi de que mentisses al Esperit Sant, y defraudasses del preu del camp?
4 ¿No es veritat que conservantlo quedava pera tu, y venentlo lo tenías en ton poder? ¿Perqué donchs posares semblant cosa en ton cor? Tu no mentires als homes, sinó á Deu.
5 Ananías axí que oygué estas paraulas, caygué y espirá: y s'apoderá un gran temor de tots los queu ohiren.
6 Y alsantse uns joves lo retiraren, y portántselen l’ enterraren.
7 Y d'allí á tres horas entrá també sa muller, no sabent lo que havía succehit.
8 Y Pere li digué: Dígam, dona, ¿vengueres per tant l'heretat? Y ella digué: Sí, per tant.
9 Llavors Pere li digué: ¿Perquéus haveu concertat pera tentar al Esperit del Senyor? Vet aquí á la