Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/165

163

FETS, VII.

sés, que fou grat á Deu, y per espay de tres mesos criat en la casa de son pare.
21 Emperó havent estat abandonat, lo prengué la filla de Faraó, yl criá com á fill seu.
22 Y Moysés fou instruhit en tota la sabiduría dels Egipcis, y fou poderós en paraulas y en obras.
23 Y arribat á la edat de quaranta anys, se li posá al cor lo visitar á sos germans los fills d'Israel.
24 Y com vegés á un que era agraviat, lo defensá; y venjá al que sufria l'agravi, matant al Egipci.
25 Y ell pensava que sos germans haurían entés que Deu per sa ma los donaría la salut, mes nou entengueren.
26 Y al dia següent, quant ells estavan renyint, sels presentá, yls posá en pau, dihent: Varons, sou germans, ¿perquéus maltractau l'un al altre?
27 Emperó lo qui agraviava á son prohisme, sel tragué de devant, dihent: ¿Quit ha fet á tu príncep y jutge sobre nosaltres?
28 ¿O per ventura vols matarme com matares ahí al Egipci?
29 Y á aquestas paraulas fugí Moysés; y habitá com un estrany en terra de Madian, ahont engendrá dos fills.
30 Y passats quaranta anys, se li aparegué en lo desert de la montanya de Sina l'ángel del Senyor en la llama d'un esberser que cremava.
31 Quant Moysés lo vegé, se maravellá d'aquesta visió, y al acercarse ell pera considerarla, sobrevingué un veu del Senyor, que deya:
32 Jo so lo Deu de tos pares, lo Deu d'Abraham, lo Deu d'Isaac, yl Deu de Jacob. Emperó Moysés tremolant nos atrevía á mirar.
33 Llavors lo Senyor li digué: Traute lo calsat de tos peus, perqué lo lloch ahont estás terra santa es.
34 He vist, he vist l'aflicció del meu poble que habita Egipte, y he ohit sos gemechs, y he baixat á llibertarlo. Ara vina tu, y t'enviaré á Egipte.
35 A est Moysés á qui ells refusaren, dihent: ¿Quit ha fet príncep y jutge? á est enviá Deu per capitá y redemptor per ma del ángel que se li aparegué en l'esberser.
36 Aquest los llibertá, fent prodigis y miracles en terra d'Egipte, y en lo Mar Vermell, y en lo desert per espay de quaranta anys.
37 Aquest es lo Moysés que digué als fills d'Israel: Un profeta vos alsará Deu d'entre vostres germans, com jo; á ell ohiréu.
38 Aquest es aquell que estigué en l'Iglesia en lo desert ab l'ángel, que li parlava en la montanya de Sina, y ab nostres pares: lo qui rebé paraulas de vida pera donárvoslas:
39 A qui no volgueren obehir nostres pares, ans be lo refusaren, y ab sos cors sen tornaren á Egipte,
40 Dihent á Aaron: Feunos deus que vajan devant de nosaltres, perqué no sabem ques ha fet de Moysés quens tragué d'Egipte.
41 Y fabricaren un badell en aquells dias, y oferiren sacrifici al idol, ys regositjavan en las obras de sas mans.
42 Llavors Deu s'apartá, yls abandoná á que servissen la milicia del cel, axí com está escrit en lo llibre dels Profetas: ¡Oh casa d'Israel! ¿per ventura nom oferires víctimas y sacrificis per espay de quaranta anys en lo desert?
43 Y ans bé portareu lo tabernacle de Moloch y l'estrella de vostre deu Rempham, figuras que fereu per adorarlas. Jous transportaré