Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/183

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
181
FETS, XVIII.

també alguns de vostres Poetas: Perqué nosaltres també som progenie seva.
29 Essent donchs nosaltres progenie de Deu, debem pensar que la divinitat es semblant no al or, ó plata, ó pedra treballada ab art ó industria del home.
30 Y Deu dissimulant los temps d'aquesta ignorancia, ara intima á tots los homes en totas parts ques arrepentescan,
31 Per quant té determinat lo dia en que ha de judicar al mon segons justicia er aquell varó que havía ordenat donant una proba certa á tots ressuscitantlo d'entrels morts.
32 Y quant oygueren resurrecció dels morts, los uns se burlavan, yls altres digueren: En altra ocasió t'ohirém sobre aixó.
33 Axí Pau isqué del mitg d'ells.
34 No obstant alguns se li juntaren y cregueren, entrels quals fou Dionisi Areopagita, y una dona anomenada Damaris, y ab ells alguns altres.

CAP. XVIII.

Fruyt que feu Pau en Corinto. Es acusat al Procónsul. Parteix á Efeso, y torna á Jerusalem. Apolo es instruhit per Priscilla y Aquila.
1 Despres d'aixó, isqué Pau d'Atenas, y sen aná á Corinto:
2 Y trobant un Jueu anomenat Aquila, natural de Ponto, que feya poch havía vingut d'Italia, y á Priscilla sa muller, (puix Claudi havía manat exir de Roma á tots los Jueus,) se juntá ab ells.
3 Y com era del seu mateix art, estava ab ells, y treballava, perqué son ofici era fer tendas.
4 Y disputava cada dissapte en la Sinagoga, y fent entrar en sas pláticas lo nom del Senyor Jesús, persuadía als Jueus y als Grechs.
5 Y quant Silas y Timoteu hagueren vingut de Macedonia, Pau estimulat del Esperit, testificava als Jueus que Jesús era lo Christo.
6 Emperó contradintlo ells y blasfemant, sacudí sos vestits, yls digué: Vostra sanch sia sobre vostres caps; jo net estich, y desd'ara men vaitg als Gentils.
7 Y partint d'allí, entrá en casa d'un ques deya Tito Just, temerós de Deu, la casa del qual estava junt á la Sinagoga.
8 Y Crispo, que era Príncep de la Sinagoga, cregué en lo Senyor ab tots los de sa casa; y molts dels de Corinto ohintlo, creyan y eran batejats.
9 Y digué lo Senyor á Pau de nit en una visió: No temias, ans be parla, y no guardias silenci;
10 Perqué jo so ab tu, y ningú set arrimará pera danyarte, puix tinch molta gent en esta ciutat.
11 Y permanesqué allí un any y sis mesos, ensenyantlos la paraula de Deu.
12 Y essent Galio Procónsul de l'Acaya, los Jueus s'alsaren tots á una contra Pau, yl conduhiren al tribunal,
13 Dihent: Aquest persuadeix als homes que servescan á Deu contra la lley.
14 Y com Pau comensás á obrir sa boca, digué Galio als Jueus: Si fos una cosa iniqua, ó un crim enorme, vos ohiría en justicia, ó Jueus;
15 Emperó si no son mes que qüestions de paraula, y de nom, y de vostra lley, allá vos ho vejau vosaltres, que jo no vull ser jutge d'aquestas cosas.
16 Yls tragué fora del tribunal.
17 Llavors tots los Grechs tirantse sobre de Sostenes, Príncep de la