Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/182

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
180
FETS, XVII.

tos son los que alborotan la ciutat, y han vingut aquí:
7 Als quals ha acullit Jason, y tots aquestos van contra los decrets del César, dihent que hi ha un altre Rey, lo cual es Jesús.
8 Y alborotaren al poble, y als principals de la ciutat, que ohían aquestas cosas:
9 Emperó rebuda satisfacció de Jason y dels altres, los deixaren anar llibres.
10 Yls germans inmediatament enviaren de nit á Pau y á Silas á Beréa, y quant arribaren entraren en la Sinagoga dels Jueus.
11 Y aquestos eran mes nobles que los de Tessalónica, puix reberen la paraula ab gran ansia, escudrinyant tots los dias las Escripturas per si estas cosas eran axí.
12 Y axí molts d'ells cregueren, junts ab moltas donas Gentils y de distinció, y no pochs homes.
13 Mes quant los Jueus de Tessalónica saberen que Pau havía predicat també en Beréa la paraula de Deu, vingueren allí á perturbar y alborotar la multitut.
14 Yls germans, inmediatament feren exir á Pau, peraqué anás envers lo mar; emperó Silas y Timoteu se quedaren allí.
15 Yls que acompanyavan á Pau lo conduhiren fins á Atenas, y després d'haver rebut son mandato, peraqué Silas y Timoteu anassen luego ab ell, sen anaren.
16 Y mentras que Pau los aguardava en Atenas, son esperit s'inflamava en son interior, vehent la ciutat entregada á l'idolatría.
17 Y per aixó disputava en la Sinagoga ab los Jueus y ab los Prosélits, y en la plassa tots los dias ab los que se li presentavan devant.
18 Y alguns Filosops Epicurians y Estoichs disputavan ab ell; yls un deyan: ¿Quens voldrá dir aquest enrohonador? Y altres deyan: Sembla que es predicador de deus nous; puix los anunciava Jesús y la resurrecció.
19 Yl agafaren yl portaren al Areopago, dihent: ¿No podrém saber que cosa es aqueixa nova doctrina de que tu parlas?
20 Puix posas en nostras orellas certas novedats, y voldríam saber que significan aquestas cosas.
21 Perqué tots los Atenienses yls forasters que residían allí, no passavan lo temps en res mes que en contar ó escoltar novedats.
22 Pau donchs, posat dret en mitg del Areopago, digué: Varons Atenienses, ara advertesch que en totas las cosas sou excessivament supersticiosos.
23 Perqué passant y vehent vostres simulacres, trobí un ara en que estava escrit. Al Deu no conegut. Aquell donchs que vosaltres adorau sens conéixerlo, aqueix es lo qui jous anuncio.
24 Lo Deu que feu lo mon y totas las cosas que hi ha en ell, aqueix, essent Senyor de cel y terra, no habita en los temples fets de ma;
25 Ni es servit per mans d'homes, com si necessitás d'alguna cosa, puix que ell mateix dona á tots vida, y respiració, y tota cosa;
26 Y d'un sol feu tot lo llinatge humá, peraqué habitás sobre tota la cara de la terra, senyalant l'ordre dels temps yls limits de sa habitació;
27 Peraqué buscassen á Deu, si per ventura lo podian tocar y trobar, encaraqué no está lluny de cada hu de nosaltres;
28 Perqué en ell mateix vivim, yns movem, y som; com digueren