Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/190

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
188
FETS, XXII.

40 Y haventli donat permís lo Tribú, posantse Pau en peus sobre las gradas, feu senyal al poble ab la ma; y haventse seguit un gran silenci, parlá en llengua hebréa, dihent:

CAP. XXII.

Plática de Sant Pau als Jueus: furor d'estos contra ell: vol lo Tribú ferlo assotar, y ell se declara ciutadá Romá.
1 Varons germans y pares, ohiu lo que vaitg á dirvos en ma defensa.
2 Y quant oygueren quels parlava en llengua hebrea, guardaren major silenci,
3 Y digué: Jo so home Jueu, natiu de Tarso en Cilicia, peró m'he criat en aquesta ciutat, instruhit als peus de Gamaliel, conforme á la veritat de la Lley de nostres pares, zelós envers Deu, axí com ho sou tots vosaltres en lo dia d'avuy.
4 Y he proseguit aquest camí fins á la mort, lligant y posant á la presó homes y donas.
5 Com lo Príncep dels Sacerdots y tot lo consistori dels Ancians me son testimoni, dels quals havent pres també cartas perals germans, anava jo á Damasco ab lo fi de portarlos lligats desde allí á Jerusalem, peraqué fossen castigats.
6 Y succehí que quant jo anava y estava cerca de Damasco, en mitg del dia, me vegí rodejat repentinament d'una gran llum del cel;
7 Y cahent en terra, oyguí una veu quem deya: Saulo, Saulo, ¿perquém persegueixes?
8 Y jo responguí: Qui sou vos, Senyor? Ym digué: Jo se Jesús de Nazaret á qui tu persegueixes.
9 Yls que eran ab mi vegeren realment la llum, y tingueren temor; emperó no oygueren la veu del quem parlava.
10 Y jo diguí: ¿Que faré, Senyor? Yl Senyor me respongué: Alsat, y ves á Damasco, y allí set dirá tot lo quet toca fer.
11 Y com jo no hi vegés per causa del resplandor d'aquella llum, guiat de la ma per los companys, entrí en Damasco.
12 Y un cert Ananías, varó just segons la lley, de qui donavan testimoni tots los Jueus que residían allí,
13 Venint á mi y posantsem devant, digué: Saulo germá, recobra la vista. Y en aquell mateix instant lo vegí.
14 Y ell digué: Lo Deu de nostres pares t'ha predestinat peraqué coneguesses sa voluntat, y vegesses al Just, y oyguesses la veu de sa boca.
15 Perqué tu li serás testimoni devant de tots los homes de las cosas que has vist y ohit.
16 Y ara ¿perquét detens? Alsat, y batejat, y renta tos pecats invocant son nom.
17 Y succehí, que quant torní á Jerusalem y estava fent oració en lo temple, vaitg esser arrebatat fora de mi,
18 Yl vegí quem deya: Dónat pressa y marxa luego de Jerusalem, perqué no rebrán ton testimoni de mi.
19 Y jo diguí: Senyor, ells mateixos saben que jo ficava en la presó, y assotava en las Sinagogas als que creyan en vos.
20 Y quant se derramá la sanch de vostre mártir Esteve, jo estava present també, y consentí en sa mort, y guardava los vestits dels quel matavan.
21 Y ell me digué: Ves, perqué jot vull enviar lluny d'aquí als Gentils.
22 Yl estigueren escoltant fins á