Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nint tribulació y persecució per causa de la paraula, al instant s'escandalisa.
22 Yl sembrat entre espinas, es aquell que ou la paraula; emperó los cuydados d'aquest mon, y la fallacia de las riquesas, sufocan la paraula, y queda sens fruit.
23 Yl sembrat en terra bona, es aquell que ou la paraula y la enten, y dona fruit; y un dona á cent, altre á sexanta, y altre á trenta.
24 Un'altra parábola los proposá, dihent: Lo regne del cel es semblant á un home que sembrá bona llavor en son camp.
25 Y mentres quels homes dormian vingué son enemich, y contrasembrá sisanya en mitg del blat, y sen aná.
26 Quant la planta hagué crescut y presentat fruit; llavors aparegué també la sisanya.
27 Y venint los criats del pare de familia li digueren: Senyor, ¿No sembrareu bona llavor en vostre camp? ¿com es donchs que hi ha sisanya?
28 Y los digué: Algun enemich ha fet aixó. Y los criats li digueren: ¿Voleu que hi anem y la culliám?
29 No, los respongué. No fos cas que cullint la sisanya, arrancasseu també ab ella lo blat.
30 Deixau que cresca l'una y l'altra fins al segar, y al temps de la sega diré jo als segadors: Culliu primer la sisanya y lligaula en gavellas pera cremarla: emperó lo blat arreplegaulo en mon graner.
31 Altra parábola los proposá, dihent: Lo regne del cel es semblant á un gra de mostassa, que un home prengué y sembrá en son camp.
32 Lo qual gra certament es la mes petita de totas las llavors; emperó després que creix, es major que totas las llegums, y se fa un arbre, de manera quels aucells del ayre venen á fer niu en sas brancas.
33 Los digué un altra parábola: Es semblant lo regne del cel al llevat que pren una dona, y'l barreja ab tres mesuras de farina fins que tot ha fermentat.
34 Totas aquestas cosas las digué Jesús á la gent ab parábolas, y nols parlava may sens parábolas.
35 Peraqués cumplís lo que havía dit lo Profeta, que diu: Obriré la boca ab parábolas, y enunciaré cosas que han estat escondidas desde la fundació del mon.
36 Llavors despedida la gent, sen vingué á casa, y acercántseli sos deixebles li digueren: Explicaunos la parábola de la sisanya del camp.
37 Ell los respongué dihent: Aquell que sembra la bona llavor es lo Fill del home.
38 Yl camp es lo mon. Y la bona llavor son los fills del regne. Y la sisanya son los fills de la iniquitat.
39 Yl enemich que la sembrá es lo diable, y la sega es la consumació del sigle. Yls segadors son los ángels.
40 De manera que axí com se cull la sisanya y's crema en lo foch, axí succehirá en la fi del mon.
41 Lo Fill del home enviará sos ángels, y aplegarán de son regne tots los escándols y aquells que obran iniquitat.
42 Yls tirarán á la fornal del foch. Allí serán los plors yl cruxir de dents.
43 Llavors los justos resplandirán com lo sol en lo regne de son Pare. Qui té orellas pera ohir, oyga.
44 Es semblant lo regne del cel á un tresor escondit en lo camp, que quant un home lo troba l'escondeix, y gosós del encontre, sen va y ven