tas alabansas.
13 Y altra vegada: Jo posaré en ell ma confiansa. Y en altre lloch: Veheume aquí á mi y als fills que Deu m'ha donat.
14 Y per quant los fills participaren de carn y sanch, axí ell també participá de lo mateix, á fi de destruir per sa mort á aquell que tenia poder de mort, so es, al diable;
15 Y llibertar als que per temor de mort estavan tota sa vida subjectes á esclavitut.
16 Perqué ell verdaderament no prengué sobre sí la naturalesa dels ángels, sinó que prengué la progenie d'Abraham.
17 Per lo que fou necessari que en totas las cosas fos fet semblant á sos germans, peraqué fos un Sumo Sacerdot piadós y fiel en las cosas pertanyents á Deu, á fi de fer la reconciliació per los pecats del poble.
18 Puix per to mateix que ell sufrí y fou temptat, es poderós pera socórrer als que son temptats.
Mostra l'excellencia de Jesu-Christ sobre Moysés, y per lo tant deu ter obehit sens contradicció peraqué no sian castigats com los Hebreus incréduls.
1 Per lo qual, germans sants que sou participants de la vocació celestial, considerau al Apóstol y Pontífice de nostra confessió, Jesu-Christ:
2 Lo qual es fiel al quel constituhí tal, axí com ho fou Moysés en tota sa casa.
3 Perqué aquest fou reputat digne de major gloria que Moysés, quant lo qui ha edificat la casa té major honra que la casa.
4 Perqué tota casa es edificada per algú, emperó lo qui ha criat totas las cosas es Deu.
5 Y certament Moysés fou fiel en tota sa casa com un sirvent, pera donar testimoni d'aquellas cosas que s'havían d'anunciar;
6 Mes Christo com Fill en sa propia casa; la qual casa som nosaltres, ab tal que mantingam ferma la confiansa y la gloria de la esperansa fins al fi.
7 Per lo qual, com diu l'Esperit Sant: Si oyguesseu avuy sa veu,
8 No vullau endurir vostres cors, com en la provocació, en lo dia de la tentació en lo desert,
9 Ahont vostres pares me temptaren, me probaren, y vegeren mas obras
10 Per espay de quaranta anys. Per lo qual jo m'indigní contra aquella generació, y diguí: Ells sempre erran en son cor, y ells no han conegut mos camins.
11 Y axí jo jurí en ma ira: Ells no entrarán en mon repós.
12 Teniu compte, germans, no sia que hi haja entre vosaltres algun cor mal d'incredulitat, apartantse de Deu viu.
13 Ans be amouestauvos tots los dias los uns als altres, mentras ques anomena avuy, peraqué ningú de vosaltres s'enduresca per l'engany del pecat.
14 Perqué nosaltres som fets participants de Christo, ab tal que conservem ferms fins al fi lo principi de la substancia d'ell.
15 Mentras ques diu: Si oyguesseu avuy sa veu, no enduriu vostres cors com en la provocació.
16 Perqué alguns després que l'hagueren oida, lo provocaren: mes no tots aquells que havían exit d'Egipte per Moysés.
17 ¿Y contra qui estigué irritat quaranta anys? ¿No fóu contra aquells que pecaren, los cadávers dels quals quedaren estesos en lo desert?
