Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/324

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
324
JUDAS.

EPISTOLA

DEL

APOSTOL SANT JUDAS.

Lanorte decorazione 012.jpg


Exorta á la constancia en la fe, y á resistir los esforsos y ardits dels impios. Descriu son carácter yl terrible cástich que sels espera.
JUDAS, servo de Jesu-Christ y germá de Jaume, á aquells que son santificats en Deu Pare, y guardats y cridats en Jesu-Christ:
2 Misericordia, y pau, y caritat cumplerta sia ab vosaltres.
3 Caríssima, desitjant jo ab ansia escriureus acerca vostra comú salvació, m'ha estat precís ara ferho pera exhortarvos á que peleheu per la fe que fou donada als sants.
4 Perqué s'han introduhit ab dissimulo certs homes impios que d'antemá estavan destinats per aquest judici, los quals cambian la gracia de nostre Deu en luxuria, y negan á Jesu-Christ nostre únich Soberá y Senyor.
5 Vull donchs fervos present, ja que haveu sabut tot assó, que Jesús salvant al poble de le terra d'Egipte destruhí després á aquells que no creyan.
6 Y que als ángels que no guardaren son primer estat, sinó que desampararen sa propia habitació, los te reservats ab cadenas eternas en tenebras peral judici del gran dia.
7 Axí com Sodoma y Gomorra y las ciutats comarcanas, de la mateixa manera entregantse á la fornicació, y anant detrás d'altra carn, fóren fetas exemple, sufrint pena de foch etern.
8 De la mateixa manera aquestos també contaminan sa carn, y desprecían la dominació, y blasfeman de la Magestat.
9 Quant l'arcángel Miquel, disputant ab lo diable, altercava sobrel cos de Moysés, no s'atreví á fulminarli sentencia de blasfemo, emperó digué: Repriméscat lo Senyor.
10 Emperó aquestos blasfeman de las cosas que no entenen, ys perverteixen com bestias irracionals en aquellas cosas que saben naturalment.
11 ¡Ay d'aquells que seguiren lo camí de Cain, y pel interés se deixaren arrebatar del error de Balaam, y peresquéren en la sedició de Coré!
12 Aquestos son los que contaminan vostres convits de caritat, peixentse á sí mateixos sens rubor, núvols sens aygua quels vents fan córrer d'aquí per allá, arbres de tardó, sens fruyt, dos vegadas morts, y desarrelats;
13 Olas furiosas del mar que llansan la brumera de sa abominació, estrellas errants; perals que está reservada la tempestat de las tenebras eternas.
14 Y Enoch que fou lo seté des-