Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


37 Jesús li respongué: Amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y de tot ton enteniment.
38 Aquest es lo mes gran y lo primer manament.
39 Y lo segon es semblant á ell: Amarás á ton prohisme com á tu mateix.
40 De aquestos dos manaments dependeix tota la Lley y los Profetas.
41 Y estant junts los Fariséus, Jesús los preguntá,
42 Dihent: ¿Queus apar de Christo? ¿de qui es fill? Li responen: De David.
43 Y ell los diu: ¿Puix com es que David en esperít l'anomena Senyor, dihent:
44 Diguél Senyor á mon Senyor: Assentat á ma dreta, fins que posia tos enemichs pera peanya de tos peus?
45 Donchs si David l'anomena Senyor, ¿com es ell son fill?

46 Y ningú lo podía respondrer paraula, ni desde aquel dia se atreví ningú á ferli mes preguntas.

CAP. XXIII.

Condemna Jesús lo rigor extremat dels Fariséus en la doctrina que ensenyan al poble. Parla de sa hipocresía y superbia: de las falsas explicacions que donan á la lley: de la mort violenta dels Profetas, y de la destrucció de Jerusalem.
1 Llavors Jesús parlá á la multitut, y á sos deixebles,
2 Dihent: Sobre la cátedra de Moysés están sentats los Escribas yls Fariséus.
3 Observau donchs, y feu tot alló queus digan: emperó nou feu segons sas obras; perqué ells diuhen, y no fan.
4 Puix lligan cárregas pesadas é insuportables, y las carregan sobre las espatllas dels homes: emperó ells ni un sol dit aplican pera móurerlas.
5 Y fan totas las obras pera ser vistos dels homes. Y axís aixamplan sas filacterias, y engrandeixen sas franjas,
6 Y apeteixen los primers puestos en los festins, yls primers sitis en las sinagogas,
7 Y quels saludian en las plassas, y quels homes los apellidian Rabís.
8 Emperó vosaltres no vullau ser anomenats Rabís: puix un sol es vostre Mestre lo Christo, y tots vosaltres sou germans.
9 Y á ningú sobre la terra apellideu pare vostre, perque un es vostre Pare que está en lo cel.
10 Nius apellideu mestres, perque un es vostre Mestre lo Christo.
11 Aquell ques major entre vosaltres será vostre criat.
12 Y qualsevol que s'exaltia, será humiliat; y aquell ques humilihi, será exaltat.
13 Emperó, ¡ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que tancau lo regne del cel devant dels homes! Puix ni vosaltres entrau, ni deixau entrar als que hi entrarían.
14 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que ab pretext de llargas plegarias devorau las casas de las viudas: per aixó sufriréu un judici mes rigorós!
15 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, perqué rodau lo mar y la terra pera fer un prosélit; y despues de haverlo fet, lo feu fill del infern al doble de vosaltres mateixos!
16 ¡Ay de vosaltres, guias cegos, que diheu: Qualsevol que juria per lo temple, no es res: emperó aquell que juria per l'or del temple,