Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mataren.
7 Yl Rey quant ho sabé s'irritá, y enviant sos exercits acabá ab aquells homicidas, é incendiá sa ciutat.
8 Llavors digué á sos criats. Las esposallas certament están aparelladas; emperó los que havían estat convidats no eran dignes.
9 Anau donchs á las exidas dels camins, y á tots quants trobeu convidaulos á las esposallas.
10 Y havent exit sos criats als camins, reuniren tots los que trobaren, bons y dolents, y s'umpliren las esposallas de convidats.
11 Quant entrá lo Rey pera veurer als hostes, vegé allí un home que no anava vestit ab robas d'esposallas:
12 Y li digué: ¿Amich, com es que has entrat aquí no anant vestit d'esposallas? Emperó ell callá.
13 Llavors lo Rey digué á sos criats: Lligaulo de peus y mans, y tiraulo á las tenebras exteriors: allí serán los plors yl cruxir de dents.
14 Puix molts son los cridats, y pochs los elegits.
15 A las horas los Fariséus sen anaren, y tingueren consell sobre com podrían sorpendrel en lo que parlás.
16 Y li envían sos deixebles junt ab los Herodians, dihent: Mestre, sabem quets home verídich, y que ensenyas lo camí de Deu en veritat, y que not cuydas de ningú, perqué no miras la persona dels homes.
17 Dígans donchs, ¿quet apareix? ¿es lícit ó no donar tribut al César?
18 Emperó Jesús coneixent la malicia d'ells, digué: ¿Perquém tentau hipócritas?
19 Mostraume la moneda del tribut. Y ells li presentaren un diner.
20 ¿Y Jesús los digué: ¿De qui es eixa efigie é inscripció?
21 Li responen: Del César. Llavors los digué: Puix pagueu al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu.
22 Y al ohir aixó se maravellaren, y deixantlo sen anaren.
23 En aquell dia s'acercaren á ell los Saducéus, que diuhen no hi ha resurrecció, y li preguntaren,
24 Dihent: Mestre, Moysés digué: Si morís algú sens fill, desposis son germá ab sa muller, y donia successió á son germá.
25 Donchs havía entre nosaltres set germans, y haventse casat lo primer morí, y per no haver tingut successió, deixá sa muller á son germá.
26 Y lo mateix feu lo segon, y lo tercer, fins al seté.
27 Y després de tots morí també la muller.
28 Donchs en la resurrecció, ¿de quin sels set será la muller? puix ella de tots ho fou.
29 Y responent Jesús los digué: Anau errats, no entenent las Escripturas, ni poder de Deu.
30 Perqué en la resurrecció, ni s'esposarán, ni serán donats en matrimoni, sino que serán com ángels de Deu en lo cel.
31 Y de la resurrecció dels morts, ¿no haveu llegit lo que vos te dit Deu:
32 Jo so lo Deu d'Abraham, y lo Deu d'Isaac, y lo Deu de Jacob? No es Deu de morts sinó de vius.
33 Y al ohir aixó la gent se maravellava de sa doctrina.
34 Emperó los Fariséus, quant ohiren que havía fet callar als Saducéus, se juntaren en consell.
35 Y un d'ells, que era Doctor en la Lley, li preguntá pera tentarlo:
36 Mestre, ¿quin es lo gran manament de la Lley?