Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

44 Y si ton peu t'escandalisa, tallal: mes te val lo entrar coix en la vida eterna, que tenir dos peus y ser llansat en l'infern de foch inextinguible:
45 Ahont lo cuch d'aquells no mor, y lo foch may s'apaga.
46 Y si ton ull t'escandalisa, tráutel; mes te val entrar ab un ull en lo regne de Deu, que tenirne dos, y ser llansat al foch del infern:
47 Ahont no mor lo cuch d'aquells, y lo foch may s'apaga:
48 Perqué tots serán salats ab foch, y tota víctima será salada ab sal.
49 Bona es la sal; emperó si la sal se dessaborís, ¿ab que li donaréu sabor? Teniu sal en vosaltres, y guardau pau entre vosaltres.

CAP. X.

Ensenya Jesús la indisolubilitat del matrimoni: los perills de las riquesas, yl premi de aquells que deixan totas las cosas pera seguirlo. Torna á anunciar á sos deixebles, que havía de morir y ressuscitar. Respon á la petició dels fills del Zebedeu, y recomana altra vegada l'humilitat. Dona la vista al cego Bartimeu.
1 Y partint d'allí sen aná als confins de la Judéa al altra part del Jordá, y torná la gent á reunirse ab ell, y novament los ensenyava segons tenía de costum.
2 Y acercantse los Fariséus, li preguntavan pera tentarlo: Si es lícit al marit repudiar sa muller.
3 Emperó ell responent los digué: ¿Que vos maná Moysés?
4 Ells digueren: Moysés permeté escriure carta de divorci y repudiar.
5 Y Jesús los respongué y digué: Per causa de la duresa de vostre cor vos deixá escrit aquest manament.
6 Emperó al principi de la creació, mascle y femella los criá Deu.
7 Per aixó deixará l'home á son pare y á sa mare, ys juntará ab sa muller.
8 Y serán dos en una carn. Axí que no son ja duas, sinó una carn.
9 Puix lo que Deu juntá, l'home nou separia.
10 Y tornaren á preguntarli sos deixebles en casa sobrel mateix.
11 Yls digué: Qualsevol que repudihi á sa muller, ys casia ab una altra, comet adulteri contra aquella.
12 Y si la dona repudiás á son marit, ys casás ab un altre, comet adulteri.
13 Y li presentaren uns infants, peraquels tocás. Emperó los deixebles renyavan als que hi presentavan.
14 Y quant ho vegé Jesús, ho prengué molt á mal, yls digué: Deixau venir á mi los infants, y nols ho destorveu; perqué dels tals es lo regne de Deu.
15 En veritat vos dich: Que'l que no rebia lo regne de Deu com un infant, no entrará en ell.
16 Y abrassantlos, y posant las mans sobre d'ells, los benehía.
17 Y havent exit per posarse en camí, vingué un corrent á ell, y agenollántseli devant, li preguntava: Bon Mestre, ¿que faré jo pera conseguir la vida eterna?
18 Y Jesús li digué: ¿Perquém diu bo? Ningú es bo, sinó Deu solament.
19 Tu sabs los manaments: No cometis adulteri: No matias: No robias: No digas falsos testimonis: No fassas frau: Honra á ton pare y á ta mare.
20 Mes ell li respongué, dihent: Mestre, tot aixó ho he observat desde ma juventut.
21 Y fixant Jesús los ulls en ell,