Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/82

 nos apartás d'ells.
43 Mes ell los digué: Es menester que vaja lo també á las altras ciutats á predicar lo regne de Deu, puix per aixó he estat eviat.
44 Y anava predicant en las sinagogas de la Galiléa.

CAP. V.
Predica Jesús desde la barca de Sant Pere. Pesca milagrosa. Curació d'una leprós, y d'un paralítich. Vocació de Sant Matheu. Perqué no dejunavan los deixebles de Jesús.
1 Y SUCCEHI que com la gent vingués atropelladament sobre d'ell, per'ohir la paraula de Deu, estant á la bora del estany de Genesareth,
2 Vegé dos barcas que estavan á la bora del estany, y los pescadors havían saltat en terra, y rentavan sos filats.
3 Y entrant en una d'aquestas barcas, que era de Simó, li demaná ques allargás un poch de terra. Y estant sentat, adoctrinava á la gent desde la barca.
4 Y quant acabá de parlar, digué á Simó: Allárgat mes endins, y tirau los filats pera pescar,
5 Y responent Simó li digué: Mestre, tota la nit hem estat treballant sens haver agafat res, emperó baix de vostra paraula tiraré lo filat.
6 Y haventho fet axís, agafaren una multitut tant gran de peixos, ques rompía lo filat.
7 Y feren senyals als seus companys, que estavan en l'altra barca, peraqué vinguessen á ajudarlos. Y vingueren, y de tal manera umpliren las dos barcas, que casi sen anavan á fons.
8 Y quant Simó Pere vegé aixó, se llansá als peus de Jesús, dihent: Senyor, apartauvos de mi, que so un home pecador.
9 Puix ell y tots quants estavan ab ell, quedaren aturdits de l'agafada de peix que havían fet;
10 Y axí mateix Jaume y Joan fills del Zebedeu, que eran companys de Simó. Y digué Jesús á Simó: No temias, de avuy en avant serás pescador de homes.
11 Y atracadas las barcas á terra, ho abandonaren tot, yl seguiren.
12 Y succehí, que estant ell en una d'aquellas ciutats, vingué un home cubert de lepra; y quant vegé á Jesús se postrá de rostro en terra, y li suplicá, dihent: Senyor, si vos voleu, podeu ferme net.
13 Y ell extenent la ma lo tocá, dihent: Vull: sias net. Y luego lo deixá la lepra.
14 Y li maná que nou digués á ningú, ans be, vésten, li digué, y preséntat al sacerdot, y ofereix per ta netedat, segons maná Moysés en testimoni á ells.
15 Y tant mes s'estenía sa fama, y acudía gent en gran número per'ohirlo y pera ser curats de sas dolencias.
16 Emperó ell se retirava al desert y orava.
17 Y succehí, que un día estant ell ensenyant, hi havía allí també sentats alguns Fariséus y Doctors de la Lley, que havían vingut de tots los pobles de Galiléa, y de Judéa, y de Jerusalem; y lo poder del Senyor obrava pera curarlos.
18 Y veus aquí uns homes, que portavan en un llit á un paralítich, y buscavan com ficarlo dintre de la casa, y posarlo devant d'ell.
19 Emperó no sabent com ferho, á causa de la gran multitut de gent; sen pujaren al teulat, y per entre las teulas, despenjaren lo llit, posantlo al mitg devant de Jesús.
20 Y quant vegé la fe d'ells, digué: Home, perdonats te son tos pecats.