Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/83

21 Yls Escribas y Fariséus comensaren á discorrer, dihent: ¿Qui es aquest que diu blasfemias? ¿qui pot perdonar pecats sinó tant sols Deu?
22 Y coneixent Jesús los pensaments d'ells, los respongué, dihent: ¿Que pensau en vostre cor?
23 ¿Ques mes fácil, dir, Perdonats te son tos pecats, ó dir, Alsat y camina?
24 Peraqué sapian donchs quel Fill del home te potestat sobre la terra de perdonar pecats, digué al paralítich: A tu t'ho dich, álsat, pren ton llit, y vésten á ta casa.
25 Y al instant s'alsá á vista d'ells, y prengué lo llit en que jeya, y sen aná á sa casa glorificant á Deu.
26 Y quedaren tots aturdits, y glorificavan á Deu, y cuberts de temor deyan: Avuy hem vist cosas maravellosas.
27 Y després d'aixó, isqué, y vegé á un Publicá anomenat Leví, que estava sentat en lo banch dels tributs, y li digué: Segueixme.
28 Y alsantse, ho deixá tot, y lo seguí.
29 Y li doná Leví un gran convit en sa casa, y hi havía un gran número de Publicans y altres que estavan á taula ab ells.
30 Yls Fariséus yls Escribas murmuravan d'ells, y deyan á sos deixebles: ¿Perqué menjau y bebeu ab los Publicans yls pecadors?
31 Y Jesús los respongué, y digué: Los que están sans no necessitan de metge, sinó los que están malalts.
32 No he vingut á cridar los justos á arrepentiment, sinó los pecadors.
33 Y ells digueren: ¿Perqué los deixebles de Joan dejunan frequentment, y fan oració, y també los dels Fariséus, y los teus menjan y beuhen?
34 Als quals ell digué: ¿Per ventura podeu fer quels amichs del Espós dejunian, mentras está ab ells l'Espós?
35 Emperó ja vindrán días en que los será pres l'Espós, y llavors dejunarán en aquells días.
36 Yls digué un símil: Ningú posa un pedás de panyo nou en un vestit vell, perqué d'altra manera lo nou romp lo vell, y ademés que no cau be lo pedás nou ab lo vell.
37 Y ningú posa vi novell en bots vells, perqué d'altra manera lo vi novell reventará los bots, se vessará lo vi, y se farán malbé los bots.
38 Ans be lo vi novell se deu posar en bots nous, y axí l'un y l'altre se mantindrán.
39 Y ningú que beu del vi vell vol després lo novell; puix dirá: Lo vell es millor.

CAP. VI.
Jesús defensa als seus deixebles, y reconvé als Escribas y Fariséus acerca de l'observancia del dissapte: anomena los dotse Apóstols: cura malalts, y predica aquell admirable sermó, en que declara las excellencias de la Lley Christiana.
1 Y SUCCEHI en lo segon dissapte després del primer, que passant per uns sembrats, sos deixebles cullían espigas, y esgrunantlas entre las mans, se las menjavan.
2 Y alguns dels Fariséus los deyan: ¿Perqué feu lo que nos lícit en dissapte?
3 Y Jesús responent los digué: ¿Ni haveu llegit encara aixó que feu David, quant tingué fam ell y los que eran ab ell;
4 Com entrá en la casa de Deu, y preguéls pans de la proposició, yn menjá, yn doná als que estavan ab