Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ab ell.
33 Y quant se apartaren d'ell, digué Pere á Jesús: Mestre, bo es quens estém aquí, y fassám tres tendas, una pera vos, altra pera Moysés, y altra per'Elías, no sabent lo ques deya.
34 Mentras estava dihent aixó, se formá un núvol, yls cubrí; y s'umpliren de temor al entrar aquells en lo núvol.
35 Y isqué una veu del núvol, dihent: Aquest es mon Fill l'amat, ohiulo.
36 Y al exir aquesta veu trobaren á Jesús sol: y ells callaren, y en aquells dias á ningú digueren cosa alguna de lo que havían vist.
37 Y succehí que al dia següent, al baixar ells de la montanya, los isqué al encontre una gran multitut de gent.
38 Y veus aquí un home de la turba que exclamá, dihent: Mestre, vos suplico que vejau á mon fill, perqués l'unich que tinch.
39 Y veus aquí que un esperit l'agarrá, y repentinament se posá á cridar, yl tirá per terra, y li causá fortas convulsions, fentli traurer brumera, y ab dificultat se separá d'ell despedassantlo.
40 Y vaig suplicar á vostres deixebles quel llansassen fora, y no pogueren.
41 Y responent Jesús digué: ¡O rassa infiel y malvada! ¿fins á quant estaré ab vosaltres y vos sufriré? Pórtam aquí ton fill.
42 Y quant s'aproximava, lo dimoni lo tirá per terra yl maltractá.
43 Emperó Jesús reprengué al esperit impur, y curá al jove, yl restituhí á son pare.
44 Y s'aturdían tots del gran poder de Deu; y maravellantse de totas las cosas que Jesús feya, digué ell á sos deixebles: Gravau en vostre cor aquestas paraulas: perqué lo Fill del home ha de ser entregat en mans dels homes.
45 Emperó ells no entenían aquesta plática, y era per ells tan obscura, que no la comprenían, y temían lo preguntarli acerca d'aquesta plática.
46 Yls vingué lo pensament, qui d'ells sería lo major.
47 Emperó coneixent Jesús lo que pensavan en son cor, prengué un infant, y sel posá prop de sí,
48 Yls digué: Lo qui rebia á est infant en mon nom, me reb á mi; y qualsevol quem rebia á mi, reb á aquell quem ha enviat: puix lo qui es menor entre vosaltres, aqueix es lo major.
49 A las horas Joan prenent la paraula digué: Mestre, havem vist á un que llansava los dimonis en nom vostre, y l'hi havem prohibit, perqué nous segueix ab nosaltres.
50 Y Jesús li digué: Nol hi prohibiu; perqué lo qui nos contra nosaltres está pera nosaltres.
51 Y succehí, que estant pera cumplirse lo temps de ser rebut en lo alt, posá lo semblant resolt de anar á Jerusalem.
52 Y despatxá devant d'ell missatgers: y partiren, y entraren en una ciutat dels Samaritans per aparellarli hospedatge.
53 Y nol reberen, perqué lo seu semblant era de anar á Jerusalem.
54 Y quant los seus deixebles Jaume y Joan vegeren aixó, digueren: Senyor, ¿voleu que digam que baxia foch del cel, yls abrasia, com també feu Elias?
55 Emperó ell girantse envers ells los reprengué, dihent: No saben de quin esperit sou.
56 Lo Fill del home no ha vingut á perdrer las ánimas, sinó á salvar-