las. Y sen anaren á un altre lloch.
57 Y succehí que mentras anavan caminant, digué un á Jesus: Jous seguiré ahont vulla que aneu.
58 Emperó Jesús li respongué: Las guineus tenen caus, y los aucells del ayre nius; mes lo Fill del home no té ahont reclinar lo cap.
59 Y á un altre li digué: Segueixme. Y ell li respongué: Senyor, deixaume anar primer á enterrar mon pare.
60 Y Jesús li digué: Deixa quels morts enterrian á sos morts; emperó tú, ves y anuncía lo regne de Deu.
61 Y un altre li digué: Vos seguiré, Senyor; mes primer deixaume anar á donar disposició de lo que tinch en casa.
62 Jesús li digué. Ningú, que després de haver posat sa ma al arada mira en derrera, es apte peral regne de Deu.
Missió y instrucció dels setanta dos deixebles. Parábola del Samaritá. Ciutats obstinadas. Martha y María hospedan á Jesús.
1 Y despres d'aixó, elegí lo Senyor també altres setanta dos; y los enviá de dos en dos devant seu á cada ciutat ó lloch ahont el havía de venir.
2 Yls digué: La cullita certament es gran, mes los treballadors pochs. Suplicau donchs al Senyor de la cullita, que envihi treballadors á sa cullita.
3 Anau: veus aquí jous envío com anyells en mitg de llops.
4 Nos emporteu bossa ni alforja, ni calsat, ni saludeu á ningú en lo camí.
5 En qualsevulla casa que entreu, diheu abans de tot: La pau sia en aquesta casa.
6 Y si hi hagués allí algun fill de la pau, descansará vostra pau sobre d'ell; y sinó, sen tornará á vosaltres.
7 Y perseveran en la mateixa casa, menjant y bebent lo que ells tingan; puix digne es lo treballador de son salari. No passeu de casa en casa.
8 Y en qualsevol ciutat en que entreu, y vos rebian, menjau lo queus posian devant;
9 Y curau als malalts que hi haja en ella, y diheulos: S'ha acercat á vosaltres lo regne de Deu.
10 Emperó si en la ciutat en que entrareu nous rebessen, exint per sas plassas, diheu:
11 Fins la pols que sens ha agafat de vostra ciutat, la sacudim contra vosaltres: ab tot sabeu, que s'ha acercat lo regne de Deu.
12 Emperó jous dich, que en aquell dia hi haurá menos rigor pera Sodoma que pera la tal ciutat.
13 ¡Ay de tu, Chorozain! ¡ay de tu, Bethsayda! que si en Tyro y en Sidon s'haguessen obrat los miracles ques han obrat en vosaltres, temps ha que cubertas de cilici y cendra se haurían arrepentit.
14 En veritat, pera Tyro y Sidon hi haurá en lo judici menor rigor que pera vosaltres.
15 Y tu, Cafernaum, que t'has exaltat fins al cel, serás abatuda fins al profundo del infern.
16 Qui á vosaltres ou, me ou á mi; y qui á vosaltres desprecía, me desprecía á mi; y quim desprecía á mi, desprecía á aquell quem ha enviat.
17 Y tornaren los setanta dos plens de goitg, dihent: Senyor, fins los dimonis se someten á nosaltres per virtut de vostre nom.
18 Y ell los digué: Yo vegí á Sata-
