Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/96

ell lo veus, li pendrá totas las armas en que ell confiava, y repartirá sas despullas.
23 Lo qui no está ab mi, contra mi está; yl qui no arreplega ab mí, escampa.
24 Quant l'esperit impur ha exit d'un home, divaga per llochs áridos, cercant repós; y quant nol troba, diu: Men tornaré á ma casa d'ahont he exit.
25 Y quant torna, la troba escombrada y alhajada.
26 Llavors va y pres ab ell altres set esperits pitjors que ell, y entran dintre y habitan allí; y lo derrer estat de aquell home es pitjor quel primer.
27 Y succehí, que estant dihent aixó, una dona del mitg del poble alsá la veu, y digué: Benaventurat lo ventre quet ha portat, y los pits que has mamat.
28 Y ell digué: Ans be benaventurats los que ouhen la paraula de Deu y la guardan.
29 Y com la gent acudís de totas parts, comensá á dir: Aquesta rassa es una rassa perversa; demana senyal, y no se li donará senyal, sinó lo senyal del Profeta Jonás.
30 Perqué axí com Jonás fou senyal pera los Ninivitas, axí també lo Fill del home ho será per' aquesta generació.
31 La reyna del mitgdia s'alsará en judici contra los homes d'aquesta generació, yls condemnará, perqué vingué dels extrems de la terra á ohir la sabiduría de Salomó, y veusne aquí un ques mes que Salomó.
32 Los Ninivitas s'alsarán en judici contra aquesta generació, y la condemnarán; perqué s'arrepentiren á la predicació de Jonás, y veusne aquí un ques mes que Jonás.
33 Ningú encenent una candela la posa en un lloch escondit, ni sota d'una mesura, sinó sobre un candelero, peraqué los que entrian vejan la llum.
34 Llum de ton cos es ton ull. Si ton ull fos sencill, tot ton cos será illuminat; emperó si fos mal, també ton cos será tenebrós.
35 Cuyda donchs de que la llum que hi ha en tu no sian tenebras.
36 Y axí si tot ton cos fos resplandent, sens tenir part alguna tenebrosa, tot ell será lluminós, y t'il·luminará com una llum resplandent.
37 Y mentras estava parlant, un Fariséu lo convidá á dinar ab ell. Y havent entrat se sentá á taula.
38 Yl Fariséu comensá á pensar, y á dir dintre de sí: ¿Perqué no s'haurá rentat antes de dinar?
39 Yl Senyor li digué: Vosaltres los Fariséus teniu gran cuydado de netejar per defora las copas y los plats, emperó vostre interior está ple de rapinya y de maldat.
40 ¡Insensats! ¿lo qui feu lo que está de part de fora, no ha fet també lo que está de part de dins?
41 No obstant, de lo queus resta feune almoyna, y totas las cosas serán limpias pera vosaltres.
42 Emperó, ¡ay de vosaltres, Fariséus, que pagau delme de la menta, y de la ruda, y de totas las herbas, y traspassau la justicia, y l'amor de Deu! Era necessari observasseu aquestas cosas sens ometrer aquellas.
43 ¡Ay de vosaltres, Fariséus, que amau tenir los primers sitis en las Sinagogas, y ser saludats en las plassas!
44 ¡Ay de vosaltres, Escribas y Fariséus, hipócritas, que sou com los sepulcres que nos veuhen, y sobre los que caminan los homes sens queu conegan!