sent al llit pera dormirne. Y la dona tingué de passar tota la nit á la serena, plorant de dolor y rabia, fins que al clarejar se'n entrá á casa seva y 's ficá al llit con solia. Y quan fou hora de llevarse, veyent lo ferrer que no ho feya, la aná á cridar pera que baixés, á lo qual ella tota adolorida, li digué que no podia, pus que be sabia éll qu'era ferrada de peus y mans y li esplicá
tot lo que havia succehit y la seva bruixeria.
Un pare al anarsen á fira, preguntá á cada una de sas tres fillas, qu'era lo que volian que'ls dugués d'ella, y la mes gran va demanarli una manilla d'or, la mitjana un anell de diamants y la mes petita un collaret de coral.
L'home se'n aná y quan hi fou va comprarne l'encarrech de las duas primeras, mes ab lo brugit de la fira y lo tart que's feya no's recordá del collaret de la petita, sino quan ja s'entornava, que á temps no hi era. Per aixó se posá tot trist, quan se li aparegué un home lleig com cap altre que tenia set pams de nas y altres set de boca, y lo qui en sa cara mostrava be la tristor que sempre tenia, rahó per la qual l'anomenavan lo Trist. Lo quin home volgué consolar al pare y li oferí un collar de coral com demanava, si en cambi li
