prometia entregar una de las suas fillas á lo que consentí aquell. Mes prompte se'n penedí y se n'hauria penedit mes encara, sino li hagués vingut cada volta que ho feya un gros maldeventre que no li desapareixia fins á tornar altre volta á volguer cumplir la sua promesa.
Arribá casa seva que totas las noyas ja l'esperavan, y doná á cada una lo seu encarrech, mes s'aná possant tant y tant trist que la noya mes gran no pogué menos de preguntarli lo perqué de la sua tristesa. Ho esplicá lo pare y digué com n'havia promés una d'ellas, mes la gran no volgué anarhi. Continuá la tristesa, cada dia mes fonda y la mitjana va preguntarne la causa, mes quan sapigué qu'una d'ellas tenia que anar ab lo Trist en cap manera volgué ser ella. Per aixó quan la tristesa aná essent mes grossa en lo pare, y la filla petita vejé que sas germanas no li havian poguda treure, se n'hi aná ella, la qual tan bon punt sapigué la causa, quan tot de seguit digué al seu pare que l'acompanyés cap á trobar l'home que era causa de la seva tristesa.
Se'n anaren tots dos junts, pare y filla, fins que foren en un bosch, en lo quin lo pare á un degut indret doná tres cops á una pedra y á lo tercer obrintse, n'aparegué lo Trist que dava basarda sols de veure, mes la noya havia donada sa paraula y ab alló anava la vida de son pare, aixi es que sens cap dupte, despedintse d'est, se ficá á dins de la roca.
Ne vejé desseguida un palau y hermosos jardins y boscos plens de flors y aucells de totas menas, lo Trist los hi ensenyá, va regraciarli molt la mercé que li havia feta y li digué que allí trobaria tot quan desitjés y que era tot á lo seu voler; qu'á n'ell no 'l veuria sino quan lo desitjés veure, pera lo qual no tenia mes que cridarlo; y va desapareixe.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
