lan en tota su nuesa las creencias, los sentiments morals, las costums, los temors, las preocupacions, l'ideal poetich y artistich, en una paraula, tots los ressorts interns de la societat á que's refereixen; los pobles qu'estiman y respectan la historia troban en son propi caracter, en sa espontaneitat la manera de realisar tots los progressos llegitims, y jo que crech que aixó es cert y que 'ls pobles sols coneixentse á sí propis poden esser grans; per aixó es que me he donat pressa á publicar nostres quentos ja qu' ells, com es ben sabut, no son mes que la espressió íntima idealisada del poble, tramesa á través dels sigles per la tradició oral.
Nostres quentos, com tots los altres de totas las nacions, tenen una base comuna y altre peculiar de la terra ahont son nats. Fills los quentos populars del poble, no es estrany, que en mitj de lo maravellós y poetich nascut d'una imaginació viva y espontánea, tinguin un esperit justicié y recte, que fa qu' en tots s' hi trobi la virtut premiada, la veritat vencedora y tots los bons sentiments eixint en be sempre dels malevols. No hi fa res que's presentin obstacles, y que eixos siguin dels mes difícils; que, com diu molt be lo citat Beauvois, ≪la Providencia fa miracles, pera salvar l'ignoscencia y socorrer l'infortuni≫, sempre te á ma lo maravellós y sobrenatural pera vencels. Per aixó no es estrany, com diu mon benvolgut mestre D. Manel Milá en son Romancerillo catalá, que unas rondallas, que han atravessat generacions enteras, que lliures de tota forma métrica semblan esposadas á mil cambis y en las que's diria que tot es accidental y capritxós, se trobin iguals al menos en lo fondo, en diferents territoris. Y tant es cert que per exemple las Fadas de Perrault son casi la Fillastra nostra, la Cendrosa, Pell d'ase y Linda y la Fera, del mateix autor, la Ventafochs, la Gavia d'or y lo Trist nostres; Joan de l'os ab que comensa aqueixa colecció té una part exactament parescuda ab los Sis companys que van per lo mon, dels Germans Grimm; la cansó slovaca lo Soldat[1] conté la mateixa
- ↑ Cants heroichs y cansons populars dels slavos de Bohemia, per Lluis Lleger.
