Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/110

per anarhi y ell li concedí ab tal que tornés aixís que sentís la campaneta.
 Lo pare n'era molt malalt, aixís es que la malaltia fou llarga y ab lo molt que ab la noya estigueren junts y lo que ella feya estimarse, quan arribá á esser convalescent y quasi bó, comensaren pare y germanas á tenir pena per quan tingués d'entornarsen y á pregarli que no ho fes encara que sentís tocar la campaneta. Lo cas es que un dia aqueixa va tocarne y la noya si be volia anarsen, tant y tant la pregaren que resolgué quedarse: al dematí següent altre volta se sentí la campaneta y la noya ab llágrimas als ulls, los pregá que deixessin marxarla, mes lo pare n'era tan trist y li demanava tant de veras que no pogué ferho, y al tercer dia torná á tocar la campaneta mes ab un só tant mort y trist, que la noya n'arrencá á fugir tota depressa sens dirne res als de casa seva.
 Arribá al palau tota conmosa y comensá á cridar per tot arreu al Trist, mes est no responia, corregué totas las cambras, lo bosch, lo jardi y en lloch va trobarlo, fins que en un racó d'aquest va veure unas rosas, qu'eran las qu'ella mes estimava, totas mustigas y caigudas, y veus aquí que va arrencarne una, quan tot de seguit va veure á lo Trist que li aparegué en forma de bell home y que li esplicá com ya quasi era mort per la seva tardansa: que per malas arts era encantat en lo palau, y que al arrencar la rosa per ella tan volguda lo havia desencantat, pera lo qual y en agrahiment de lo que per ell havia fet de deixar germans y pares, d'aquella hora en avant ne seria princesa, pus ell era 'l fill del rey y la prenia per esposa.