Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/116

que demani á lo seu pare un vestit que siga fet d'estrellas.
 Y l'home busca per la terra, los diamants y pedras viroladas y per la mar las perlas, y las fa tornar estrellas; y n'arregla un vestit per la seva filla.
 Dolor semblant no se's vist may en la terra; eran sos ulls dos fonts viventas y'l confés l'aconsolava, mes no podia.
 — Demánali donchs una gavia d'or ahont tu hi capigas y quan la tingas t'hi tancas dintre.
 Y per ultim dó, la noya, demaná al seu pare, la gavia d'or, ahont ella pogués estarhi.
 Lo pare obra las entranyas de la terra y á grapats n'arrenca l'or perque 'l netejessin y cent homens com gegants nit y dia hi treballan que may paran, y fan la gavia que n'era tota closa com una capsa, sino es al dalt ahont hi havia un forat pera respirarhi. Y la portá á la filla que d'angoixa n'era tota plena y li diu: — Cel y terra per tu ne son mogudas.
 Mes la noya aixís que la veu s'hi tanca y ne comana als seus criats que se la enmenessin en lloch ahont ne fos segura. Los quin n'agafan la capsa y la portan pe'l mon fins trobarne terra ahont deixarla.
 Quan veus aquí que un dia passantne per un reyalme, ne vejeren á tothom ple de tristesa, y 'ls demanaren los hi fessen mercé de dirloshi la causa d'ella. A lo qual van respondre qu'era que'l fill del rey, n'era trist tant temps feya, que res l'aconsolava, com que temian per sa vida, y que pus ells portavan capsa tan bona que 'ls hi volguessen vendre qu'ells ne farian present á lo seu princep y potser ne guariria.
 Y 'ls dolents del criats, per preu de diners se la venguéren.