Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/117

 Veus aquí que á la nit quan lo princep dormia, la noya que obra la capsa, ne surt d'ella, y anantsen dretament al llit del príncep n'escriu damunt de sa ma esquerra. Y se'n torna á tancarse.
 Y en se'n l'endemá al matí, quan lo princep se lleva y's veu la ma escrita, ne fou fort enujat, com que no volgué may mes, com succehia, que la sua madrastra li tanqués cada nit la cambra per la banda forana.
 Y á l'altre nit lo princep, se tancá per la banda de dintre y se'n adorm que res ne pensara, quan á la mitja nit ne surt la noya y l'hi escriu damunt de la ma dreta. Y se'n torna á la capsa.
 Lo princep no ho capia, com no fos alguna fada que en sa cambra era, per ço á la nit següent, deslliberá de vetllarne, si be que mostrant que se'n dormia, y quan fou á mitja nit, vejé eixirne de la capsa tan gentil donzella, que somni ho creya, y s'adressa y ab cortesia com á caballers pertoca, li demaná digués, com era allí en la capsa y qui n'era. Y ella li contá, salvant sempre l'honor del seu pare, com n'era tinguda de fugir de sa terra per mal fat de uns amors lascius y deshonestos.
 Y li plagué al princep la resposta, y se'n agradá de la noya, que may mes trist, no se'l va veure, y tothom n'era content, y maná que d'aquell dia en avant fossen entradas duas raccions en sa cambra, cosa la qual á tothom estranyava.
 Mes veus aquí que per dissort de la doncella, lo princep tingué d'anar á la guerra, y prou ne fou trist d'anarhi y mes de deixarla, com que li feu present d'un anell per mostra de recordansa; y encomaná als seus criats que cada dia entressin en sa cambra una