Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/118

racció de vianda, que no se'n oblidessin pas, pus que li anava á n'ell la vida.
 Y quan ab tots sos caballers fou á la guerra, y en lo palau restaren solsament los criats y patjes, se van concertar tots junts pera saber quina la causa era, d'ordre tan estranya, se'n anaren á la cambra del princep, y pe'l pany de la clau van mirarne á dins qui hi havia, y com vejessin una noya tan gentil y hermosa, deslliberaren de robarla y véndressela sobre tot ab la capsa que era tan bona.
 Obriren la porta y 'ls fellons la robaren y tancadeta en la capsa pe'l mon van endúrsela per veure qui mes ne donava, y com la capsa era lo que tothom volia y la persona en res adineravan, despullaren de sos vestits á la noya, la llensaren á una bardissa, que tota va espinarla, y vengueren capsa y vestits ab preu que s'ho valia, fugintne apres en terras llunyanas.
 Y la mesquina de la noya era allí dins, que feya uns sospirs que s'entravan á l'ánima, quan ab sos grossos remats van passar per allí, uns pastors, que sempre son gent bona, y condolguts de la donzella li'n donaren un vestit dels seus y ab ell la feyan anar á guardar los porchs de casa seva.
 Y veus aquí, que'n fou acabada la guerra, y 'l princep ab sos caballers se'n torná á son regne, y quan fou en lo palau, ab dalit amorosa arribá á la sua cambra que la capsa d'or ja no tenia, lo qual quan ell va veure ne fou pres de dolor estrema y sapiguda la causa, á sos caballers maná incontinent que pam de terra no deixessin pera veure, per si trobavan la donzella que dins la capsa era. Y 'ls comaná la llestesa, y 'ls dongué senyals de sa figura, y tots s'escamparen per la terra, mes en part ni partida la trobaren.