Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/119

Y 'l princep ne restá trist que may parava de plorarne y semblava que's moria, tant que 'l seu pare ordená fer veus de pública crida, oferint tota riquesa á qui trobés manera de tornarne al princep l'alegría.
Y los pregoners del rey anavan per poblats y vilas, quan un dia en la montanya ne sentí la veu la porqueirola y desseguida preveyentne cura, llicencia va demanar al seus amos, si darli volian, d'anarne á consolar á lo seu senyor y princep. Mes los pastors la tingueren per alocada, que sols s'en reyan, fins que tant y tant va pregarne, que llicencia li van concedir: y ella que se'n va tota sola é hiverna per eixos mons de Deu, travessant neus y plujas, cap al palau, que en cap manera volian deixarla entrar, y ella perfidiejant digué com sols al princep li deixessin veure, que content ne fora; y ho van ferho, mes lo princep no's va moure, que casi un mort semblava.
Y ella, que s'hi atansa ab tot recato y li mostra l'anell qu'era del seu voler prenda. Y aixís que'l veu lo jove, cobra esperit y vida y ple de joya la pren á n'ella als seus brassos y la mostra á tothom com á la seva promesa esposa. Y la feu vestir com li pertocava y s'alsaren á vol las campanas, y se'n feren torneigs y justas, y lluminarias, y festas y quan bodas foren tractadas, s'enmullerá ab ella, que per sa virtut reyna y senyora fou de tota la mar y terra.