sorpresos de goig y ditxa á los seus pares que ja la tenian per morta. Feren grans festas y lluminarias y preguntaren al jove qu'era lo que mes li plavia, que'ells eran promptes á concedirli, mes com en Joan demanás la ma de la princesa perque molt li agradava, los pares n'hagueren fort enutj, car era mitg os, mitg persona. Mes la noya li era reconeguda y li'n digué que no hagués tristesa qu'ella li donaria medi pera guanyarla, qu'era una pinya d'or exactament igual á l'altra qu'ella 's guardava, la qual seria la prenda qu'exigiria pera escullirne jove ab qui casarse.
Y aná á los seus pares y 'ls hi digué que no s'enmaridaria ab ningú mes sino ab aquell que presentás una pinya d'or exactament igual á la que ensenyava. Los pares hi convingueren, y varen fer cridas donant tres dias de temps pera presentarla. Hi acudiren tots los argenters del regne, mes qui's presentá també ab admiració de tothom fou Joan de l'os, á qui lo rey, si per cas, feu tancar en una estansa perque no s'ho fes fer per altra persona, posanthi lo menjar necesari pera que ningú tingués de ficarshi. Y miravan pe'l pany de la clau pera veure lo que feya y'l veyan passejar tranquilament per dins la estansa sens fer feyna alguna. Cosa la qual estranyava á tothom sino era á la princesa que n'estava tranquila com ell. Finiren los tres dias y ningú portá un'altre pinya igual com era la de la noya, fins que n'obriren á Joan de l'os, que ensenyá la sua que n'era tan exacta que mes no podia, de lo que n'hagueren tots gran maravella que no ho podian creure. Mes era exactament pariona y exigí als reys sa paraula, los quins en cap manera volian cumplirla, pus era mitg home, mitg fera. Per ço la princesa se li acostá y
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/20
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.