Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/24

tinella que per tindre la consigna mes forta, no la volia deixar passar en cap manera.
 — Centinella, centinella, si no 'm deixas entrar serás morta dintre d'una estona.
 Y tot d'una se ficá en la cambra y quan va esser en ella, lo princep sentint soroll se despertá y va cridarne:
 — ¿Quí hi ha aquí? — Mes encara no ho havia dit quan se sentí una gran bofetada en sa cara.
 Y la fantasma fugí á corre cuyta y 'l princep cridava que la deturessin y tothom de lluny se senyava y ella corria per entre mitg d'aquells corredosos y grans salas mitg foscas, mitg claras, que totas ressonavan y ab sas confosas llums y sorolls espahordian.
 Y veus aquí que l'endemá al matí las noyas ab sa aigua de nou olors regavan lo claveller, quan lo fill del rey isqué en finestra y 'ls hi preguntá com cada dia:
 — ¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?
 Y la mes petita que li respon: — ¿Quantas estrellas hi ha en lo cel?
 Y ell: — Y 'l pató y la abrassada?
 Y ella: — ¿Y 'l revés d'anit?
 Lo princep quan ho sentí tot s'encoratjá y resolgué pendren grossa venjansa.
 Y 'l modo com ho feu, va esser, lo festajar á la noya, pera després casarshi y matarla. Y com paraulas cautivan y tractes fan bodas, se 'n celebraren prompte las sevas, ab un gran contentament y goig de quants s' hi trobaren, sino es lo princep que duya mals intents. Per aixó que la noya, traidora com era, s'ho pensava, y quan fou hora de dormirne ella que posa al llit una figura tota de sucre y s'amaga.
 Y al ser al punt de las dotze horas, poch á poch ne