ren abdos vers lo palau del jove, que no era sino un dels Prínceps mes poderosos del regne.
Y aprop d'ell, isqué á rebrels una gentil música y ab ella molts de patjes y donsellas, tots ab ricas vestimentas, los quins se mostraren ben joyosos d'haver per mestressa y jove á una tan gentil senyora. Y lo palau era tot de crestall, que s'hi reflectian nit y dia llums y estrellas y era 'n ell tot á lo seu punt que res hi mancava, sobre tot en la cambra del nuviatje, ahont com á mes volgut present, hi trobá la joveneta una filosa tota d'or ab lo seu fus de plata. De la qual se 'n agradá la donzella y tan bon punt fou sola, hi comensá de filar brins d'or y seda y fila que filarás, y fila, fins que distreta, li caigué lo fus en terra. Y com lo palau era de crestall y d'una sola pessa, tot d'un cop s'esberlá en mil bossins y micas y per l'esboranch que's feu en terra, hi vejé la nina á lo seu espós entremitg de rojas flamas, que ab sos cavallers dins de l'infern, la clamavan ab grossos crits de mofa y rabia.
_______
Quan Deu ab sa voluntat omnipotenta va criarne cel y terra, eixa en senyal d'agrahiment li va alsar un crit de llohansas y de tot arreu mil veus li respongueren com que cada una de las cosas creadas cantá
