teix sabrás distingirlos; valents y ardits, voldrán veure llunyas terras, y encara no grans fugirán de la tua casa, sens que d'ells res mes ne sapigas, com no recullis be ma sanch, y neta ma espina, no ho posis tot dins d'una ampolla, que llavoras, cada volta que s'enterbolirá aquella y's torni roija la espina, será senyal de que á algun d'ells succeheix una desgracia.
Y veus aquí que d'allí á poch, esdevingué al pescador lo pendre esposa, de la qual un any despres d'altre, per succesió de temps, n'hagué tres fills ab santa pau de Deu, tan semblants y parescuts com que ni 'l mateix pare savia casi coneixels. Y l'un era 'l mes gran, y l'altre 'l mitjá y l'altre 'l mes petit, de los quins, á lo primer com á tal, vinguérenli mes aviat desitxos de veure terras, y un matinaret, á la bona de Deu, sens pendre part ab Deu ni 'l diable, s'en va anar de casa seva.
Y camina que caminarás, deu lleguas va fer de travessía, fins que guanyantlo son y fam, va entrarne dins un bosch, ahont la nit va esdevenirli. Y com soletat y fosca donan molta paúra, sobre tot tenint aquellas per companya, ne comensá de veure ánimas en pena, y serpents y feras y anyorá á sos pares y 's diu si fins llensá llágrimas y volgué fugirne.
Y veus aquí que cercant eixida, 's va trobar ab un barranch y en ell á una noya, espill de gentilesa, la qual era en actitut de pregaria, ab mans al cel llevadas y de genolls en terra. Y era d'ulls de cel y figura hermosa y cara tan bella y adolorida, que li tocá á l'ánima, y ab cortesía, com á cavallers pertoca, li 'n demaná li fes mercé de contarli com era allí y perqué de sa tristesa.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat revisada.
