Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/41

aquella. Mes com la necessitat no te lley, per molt que la temensa li fes recár d'entrarhi, per fi's resolgué á ferho, y una volta á dins, ab la poca llum de la celistia, vegé un arbre de grossa capsalada y sota del arbre una velleta d'eixas que tenen molts de consells y sapiencia y que sempre's troban á punt de fer una bona obra. La qual aixis que la vegé tant trista li'n pregá que fes mercé de contarli perqué ho estava y com era allí vinguda. Y la noya li contá sa pena, que per ser tant gran, se 'n condolgué la vella y volentla apariar en quant li fos á ma, li dongué un capdell d'or tan bó com altre en lo mon no n'hi havia, dihentli avans, que li 'n restava sols demanarli que 'l rebés ab un consell qu'ella li donaria, de no desfersen pas may per molt que 'n fos pregada, com no sigués per tractes de casament ó boda.
Ab aixó ne quedá ja molt aconortada la noya, y á punta de dia, després d'haver pres comiat de la velleta, ab prou sentiment de la sua ánima, se 'n aná, camina que caminarás, fins que fou á un altre reyalme y en ell á una gran ciutat ahont feu aturada.
Y veus aquí que tan bon punt fou en ella, quan comensá de veure molta de gent que d'assí d'allá anava y venia com si no trobés lo que cercava. Tots los quals duyan ricas vestimentas brodadas d'or y plata ab lo que ne vingué ella en coneixement de com se trobava á la ciutat ahont era lo palau del rey y eran aquells llurs patjes. Y li mogué alló 'l desitg y volent saber lo perqué de tantas anadas y vingudas, emprengué un dels patges y li'n demaná fos servit de dirli perqué tan afanyats anavan. Mes com de cans y pobres tothom s'escusa, ni sisquera meresqué la noya que li'n fos tornada