Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/56

al tornar del infern, ahont anava; que aixís que 'l deixessin passar, y los de la casa ho feren.
Y camina que caminarás, arribá á un altra casa en la quina li digueren que no passaria mes endavant sino 'ls hi deya com es que un pou que avans tenia vi, á las horas ni sisquera aigua tenia. Y 'l noy 'ls hi demaná també que 'l deixessin passar, que ja 'ls ho diria al tornar del infern, ahont anava.
Y camina que caminarás, arriba á un riu molt caudalós y fondo de grossas y negras onadas que feyan feresa, y en ell hi havia un barqué que passava á la gent d'un mon á l'altre, lo quin li digué que no 'l volia passar de cap manera sino li deya com ho podia fer per deixar la barca y viure entre 'ls demés homes. Y 'l noy li va fer de resposta que quan tornés del infern ahont anava ja li diria.
Y quan fou á l'altre banda de riu, arribá á la porta del infern, en la quina trucá é isqué á obrirlo l'avia del dimoni, la qual com lo vejés tan hermós y jove ne tingué llástima y li digué que s'entornés, pus seria perdut si 'l seu net lo veya. Mes lo noy li esplicá la sua historia y la vella se'n condolgué tant que prenentlo de grat li digué que no s'espantés y qu'ella li donaria los tres cabells del dimoni que cercava, pera lo qual dihent, ≪tórnat formiga≫ se torná lo noy formiga y se 'l ficá l'avia en una de las arrugas de las suas fandillas. Llavoras cridá á Llucifer y li digué si tenia son que li cantaria una de las cansons tan bonicas y Llucifer posá lo cap á la falda de la avia y s'adormí.
Y tant tost ho fou, quan l'avia li arrancá un cabell ab lo qual se despertá lo dimoni cridant com es que li arrancavan los cabells, mes l'avia li digué que devia