Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/58

gués passat á l'altre banda li diria. Lo barquer se posá á remar y rema que remarás fins que fou á l'altre bora y allí ajudá á eixir á Moysés. Quin li digué que pera eixirse del seu quefer, no tenia mes que á la primera persona que arribés á la barca, una volta fos dins d'ella, ne saltés ell en terra y lo deixés en lo seu puesto, per ahont vindria á esser altre volta persona humana.
 Lo barquer de agrahit li doná dos sachs d'or y ell camina que caminarás arribá á la casa del pou, ahont l'amo així que 'l vejé, va dirli que en cap manera 'l deixaria passar aquella volta sino li cumplia sa promesa de dirli com era que avans lo seu pou donava vi y ara ni tan sisquera aigua donava.
 Y diu lo noy: — Es que en lo seu fons hi ha una serpent que se 'l beu tot y fins que l'hajeu morta, no tornará á donarne. Y l'amo que hi baixá, matá la serpent y tot desseguida torná lo pou á menarne vi com avans feya, de lo qual ne fou tan content l'amo que li doná dos burros carregats d'or y plata.
Y empren camí lo noy, y camina que caminarás fins á esser á l'altre casa que tampoch lo volian deixar passar si no 'ls deya com era que avans la seva perera donava peras y ara no llevava fruita alguna, y diu:
 — Mateu lo dragó que hi ha á la soca y tornará á ferne.
 Y mataren lo dragó y 'n foren tant contents que li donaren dos matxos tots carregats d'or y pedras preciosas.
 Y ab los seus tresors se 'n aná vers á lo palau del rey, lo quin veyentlo tornar ab tantas riquesas, ne maravellat que mes no podia, y com l'ambició sempre mata y las riquesas tentan, ell que 'l rebé ab totas fes-