Veus aquí que una vegada era una mare que 'n tenia un fill molt beneyt y tonto de qui no podia servirsen per res, y com un dia tingués tot lo seu blat al molí y li fos menester una poca de farina pera pastarne, hi enviá al xicot y pera qué no fes cap disbarat li digué avans d'anarsen:
— Ves repetint sempre: — Tres quartans, tres quartans, tres quartans.
Y 'l xicot marxa y tot lo camí anava dihent, fins que trobá uns pagesos que segavan y 'l xicot s'aturá á mirarsho, tot encantat, sempre dihent per no olvidar-sen: — Tres quartans, tres quartans... Y tan y tan ho va dir mirantlos sempre, que 'ls que segavan van presumirse qu'anava per ells, y que se'n burlava desitjant que no cullissin mes que tres quartans de blat, de lo qual se 'n cremaren tant que no podentse aguantar mes, van aplasonarlo que ni bo lo van deixar pera las bestias. Y 'l xicot tot aturdit y gemegantne, 'ls hi va preguntar: — Com doncas tenia que dir. — Y ells li van respondre.
— En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil.
Y 'l xicot tot plorant se'n aná murmurant sempre:
— En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil. Fins que trobá una casa ahont treyan un mort, y 'l xicot curiós com era, s'hi embobá, repe-
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat revisada.
