Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/84

tint sempre: — En aqueixa casa cada any mil, cada any mil, cada any mil.
 Los de la casa primer no 'n feyan cas, com que ab lo dolor ni menos se 'n adonavan, mes tant y tant ho van sentir y veure que 'l xicot may parava de murmurarho ab cara de ensa y mofa, que 's van creure que se 'n burlava y plif, plaf, l'assarronaren tan com pogueren. Y 'l xicot tot aturdit los hi preguntá:
 — Donchs, com tinch de dir?
 — Ni un ni cap.
 Y 'l xicot se 'n aná tot dihent: — Ni un ni cap; ni un ni cap.
 Fins que 'n trobá una fanguera ahont un pobre pagés hi tenia enfangs una pila de porchs, que per mes que feya no 'ls podia traure de cap modo.
 Veus aquí que hi arriba 'l xicot tot dihent: — Ni un, ni cap; ni un ni cap; ni un ni cap. Ah caramba! ho sent lo pagés, prou cremat que n'estava y 't veu aquell xicot allí aturat que anava fent tal cantarella, s'hi gira, l'agafa y plantofada va y plantofada ve que 'l deixá encés y macat com un bitxo dels rabiosos.
 Y 'l xicot tot plorant va preguntarli:
 — Donchs, com ho tinch de dir?
 — Despres de l'un l'altre, despres de l'un l'altre.
 Y 'l xicot se 'n va anar tot dihent: — Despres de l'un l'altre; despres de l'un l'altre.
 Quan veus aqui que 't troba un borni per lo mateix camí que feya, que comensant á sentir detras seu: — despres de l'un l'altre, despres de l'un l'altre y que may aqueixa cansó parava, 's gira y veyent aquell xicot que també va aturarse tot mirantlo, repetint sempre la mateixa cosa, ¿no 's cregué qu'anava per ell?