obrir una — y tan bon punt ho feu, n' hi surt una dama hermosa y bella que li demaná un got d'aigua pera referse; mes ell no 'n tenia gens y la dama restá morta.
Ell que segueix son camí tot ple de tristesa y al cap de una estona, pensa, — obran un' altre — y aixis que ho fa, li surt de dins una dama que si aquella era hermosa, encara mes ho era aquesta y li diu que 's casará ab ell, mes que li dongui un xich d'aigua pera referse. Y 'l pobre princep no li pot donar, que no 'n tenia, y li queda morta la dama.
Y ell que segueix son camí ab lo cor ple de pena, y pensa — obra la darrera — mes perque no li succehis lo de las altres, espera á esser á una font y tan tost obra la taronja, que li surt una gentil senyora, qui li 'n demana aigua. Y 'l princep n'hi dona y 's refá aquella y mostrá esser com no n' hi haje en la terra, que 'n fou tot maravellat lo princep, y li demaná s' esperés allí una miqueta mentres ell aniria á cercar las carrossas de casa seva pera durla com pertocava.
Y veus aquí que quan sigué fora, s'ensopegá que anés á cercar aigua una gitana, qu'era tota lletja y negre, y la quina com hi vejés enmirallada una cara tan bonica com la de la senyora, 's va creure qu' era la seva, y trobantse tan hermosa ella que diu: — Tan bonica y aná á la font? — y trenca 'ls cantis. Y al ferho te veu á la dama, que sentadeta aprop la font se pentinava, y coneixent la seva cara que s'hi enmirallava, tota plena d'enveja li digué, que si volia la ajudaria, y la dama hi vingué be com que res ne maliciava.
Y la gitana l'aná pentinant, pentinant, fins que de cop li clava un gros parpal al cap, y la dama 's torna un aucell que pe'l bosch volava.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/87
Aquesta pàgina ha estat revisada.
