Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/88

Y veus aquí que en aixo torna lo princep, y la gitana s'era posada los vestits de la senyora, y quan lo princep la veu, ne fou tot admirat y li pregunta com s'era tornada d'aquella manera.
Y ella que li diu: — Sol y serena fan torná á la gent morena.
Lo princep la pujá á la carrossa y se 'n anaren en vers lo palau, en lo quin tots ja 'ls esperavan y era aparellada una bona taula. Y 'ls pares preguntavan com s'era tornada tan negre, si 'ls hi havia dit que n'era hermosa y blanca.
Mes la gitana sempre deya: — Sol y serena fan torná á la gent morena.
En aixó 's posaren á taula y un aucellet que havia anat seguint la carrossa, se 'n aná al plat que tenia al davant lo princep, com si li volgués pendre de lo qu'ell menjava. Y 'l princep n'era tot sorprés y preguntava d'ahont n'era sortit aquell aucell, cosa que ningú sabia dirli, mes ell volava, volava, atansantse al cap de la jitana com si volgués picarlo y aprés se 'n tornava ab lo princep, lo quin comensá de ferli festas y amanyagarlo y tant ho feu que passantli la ma pe'l cap, se 'n adoná d'un gros parpal que li eixia y ell que li arrenca, y 'l aucell se torna la gentil senyora, tan guapa y bella com lo princep la havia trovada. De seguida li feu esplicar com era estada aquella mudansa, y sapigut lo cas maná penjar á la gitana que may mes se parlá d'ella y 'l princep se casá ab la dama ab gran contento y joya de sos pares.